miércoles, 19 de octubre de 2016

Trump, l'indepe

Avui he sentit a Donald Trump dir que 2017 serà recordat històricament com l'any que els Estats Units van perdre la seva independència. Fa uns dies va dir que, donat que Hillary Clinton formava part d'una èlit internacional que volia controlar els destins del món, els votants l'havien de triar a ell per recuperar la sobirania. Crec que aquest fil argumental li va aconsellar Nigel Farage, que el va acompanyar recentment en un acte electoral, i que pretenia encomanar-li l'èxit que va tenir tal retòrica en la campanya del referèndum del Brexit als Estats Units. Els recursos de Trump per descomptat també estan plens d'altres prejudicis nacionalistes, i igual que altres nacional-populismes, però en aquest cas d'una manera encara més histriònica i exagerada, també juga temeràriament amb la democràcia, insinuant que el procés electoral està trucat per afavorir els interessos de la candidata demòcrata. Sens dubre, els escàndols relacionats amb el comportament sexualment depredador del candidat republicà amaguen aquests paral·lelismes entre la retòrica i l'estratègia de Trump i els equivalents nacional-populistes a Europa. Els seguidors de Trump, almenys una part important d'ells (per cert és fals que en la seva majoria siguin treballadors depauperats), també tenen comportaments que no haurien de sorprendre després d'haver vist els atacs racistes i fins i tot un assassinat que es van produir durant la campanya del Brexit. L'altre dia vaig sentir que el seu discurs era interromput pels seus seguidors, que cridaven "lock her up!" (tanqueu-la!), referint-se a Hillary Clinton, arrel del comentari que Trump va fer en un debat dient que si fós president posaria Clinton a la presó. Potser aquí m'hauria de frenar perquè, és clar, tots pensem que aquestes coses aquí a Europa (i molt menys a Catalunya!) no passen. Però l'altre dia vaig estar una estona morta a la bilbioteca pública de la Plaça Lesseps llegint els diaris, i un senyor gran, al veure que tenia davant meu El Periódico, El Punt Avui i La Vanguardia, va agafar el Punt Avui i va dir (sense que jo li preguntés res): "El Periódico no, que és feixista!". Jo només em vaig atrevir a murmurar "Mare de Déu senyor...".

No hay comentarios:

Publicar un comentario