jueves, 24 de septiembre de 2015

Quin "nivellàs" al balcó de l'Ajuntament de Barcelona!

La darrera vegada que vaig veure al senyor Alfred Bosch va ser fa uns mesos a l'acte d'aniversari de la massacre de Srevrenica que Manel Vila va organitzar al costat del Born a Barcelona. Em va causar una mica d'estranyesa veure allà a aquest dirigent partidari de la independència de les petites nacions d'Europa, tenint en compte les conseqüències que aquesta creença havia tingut precisament a Srevrenica. Però no vaig dir res perquè potser el Sr. Bosch té dret a portar en privat els seus problemes de dissonància cognitiva (com els del Sr. Romeva, que també va viure de prop les desgràcies associades a la fragmentació de Iugoslàvia). Avui aquest mateix senyor, en Bosch, ha tornat a donar mostres de la seva capacitat de desubicació, desplegant una estelada al balcó de l'Ajuntament en plena festa de la Mercè, cosa que crec que no havia passat mai. Li ha respost amb una bandera espanyola un regidor del PP, com si allò fós el balcó d'un petit poblet d'Euskadi en els anys de plom de la violència i la guerra de les banderes. És lamentable que un balcó que representa el millor de la nostra democràcia, el balcó d'en Pasquis, acabi d'aquesta manera. Però és útil que es confirmin les hipòtesis de Xavier Roig sobre ERC i el ridícul que suposa el seu intent d'apropiació del maragallisme. Si poguessin també s'intentarien apropiar d'altres. Per exemple, si en Raimon Obiols estigués fora de combat, m'imagino que alguns estarien dient que l'Obiols també recolzaria Junts pel Sí. Per sort en Raimon està en perfecte estat de revista, i ha deixat ben clares les seves posicions (ho sento Toni Comín, no serà perquè no hi hagis dedicat hores). La reacció pueril de l'Albertito també és ben il·lustrativa del molt que els hi agrada a alguns que Barcelona i Catalunya arribin a aquests nivells. Jo també penso com Xavier Vidal-Folch que Espanya forma part de Catalunya, no només pel que diu l'articulista del País, sinó també i senzillament perquè la cultura espanyola és part de la nostra societat. Però no ho demostrarem amb banderes, no cal demostrar-ho, senzillament el que cal és fer propostes raonables per veure com Espanya i Catalunya tal com són contribueixen a fer d'Europa el gran subjecte polític del segle XXI. Alfred, Alberto; Alfredo, Albert (veieu com us assembleu tant que ja no sé quin és quin?), lectors i lectores: entre Rajoy i l'abisme, federalisme!!! I aquest diumenge, cal votar!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada