l’altre dia vaig
participar en un acte de la Joventut Europea Federalista (JEF) a la Universitat
Pompeu Fabra. Quan m’ho van proposar de seguida vaig dir que sí, a diferencia
d’altres propostes que rebo de vegades per anar a tertúlies o coses semblants.
No em feia il·lusions que seria un acte massiu, però sí una oportunitat de
conèixer gent jove interessant, com així va ser. Certament, no va ser massiu:
tenia difícil competir amb un acte que es feia a l’aula del costat d’una mena
de faqir que parlava sobre l’optimisme o una cosa així, o amb el que
s’anunciava el dia següent amb el titol més suggerent de “Fuck the Troika”.
L’acte de la JEF era un acte seriós sobre
el somni d’Europa, “d’on venim i on anem”, sense concessions al populisme o la
demagògia. Persones joves que organitzen un acte així en els temps que corren
mereixen tot el suport dels qui aspirem a un món civilitzat.
Sé que són temps difícils
per a una persona jove europea, especialment en els països perifèrics d’Europa.
Però tant tu com jo sabem que la solució dels problemes ja només pot ser
europea. L’estat-nació ha quedat obsolet
per fer front als grans problemes: el canvi climàtic, la inestabilitat
financera, la pobresa internacional.
Tant tu com jo sabem que el federalisme fa
compatibles la diversitat i la democràcia. És una forma de govern compartit però regles clares on els governants a diferents nivells poden retre comptes
directament a la ciutadania, en comptes de retre’s comptes entre ells, com
succeeix en els sistemes confederals o intergovernamentals. Les formes de
govern federal, que són diverses i flexibles, són ja avui la forma
d’organitzar-se per a quasi el 50% dels ciutadans del planeta, i cada vegada
serem més si Espanya i Europa avancen més decididament en aquesta direcció.
No us puc garantir l’èxit perquè el
federalisme té molts obstacles i enemics (aquells que creuen que les fronteres o
l’homogeneïtat són una solució, i no uns dels principals problemes), malgrat
els progressos que ha demostrat. Però sí
que us puc garantir que amb la vostra lluita tindreu una vida plena i que
sembrareu una llavor que tindrà fruits. Esperem que aquests arribin com més
aviat millor, però si no els recolliu vosaltres, que tant de bo fós així, els
recolliran les generacions futures, com avui a la majoria d’Europa recollim la
llavor de pau que van sembrar federalistes idealistes després de les calamitats
de la segona guerra mundial. I on no preval la pau (com a Ucraïna) és perquè el
federalisme retrocedeix davant de les banderes i els nacionalismes.
Vosaltres sabeu millor
que ningú que Europa és un gran somni de pau i prosperitat. El somni es farà
realitat si som capaços d’organitzar-nos en una democràcia federal i no en
etnocràcies, o territoris fragmentats dividits per fronteres perseguint cadacun
el somni de la seva petita identitat. L’exemple de l’antiga Iugoslavia no pot
ser més trist: 300.000 morts després, han creat diversos estats independents, i
encara dintre d’ells segueix havent-hi divisions ètniques ben atiades pels
empresaris de l’odi. Això només se supera renunciant a les fronteres, buscant
la convivència en la diversitat. Allò que es fa per enfrontar-se a un enemic
exterior no augura res de bo quan a dintre del teu territori n’hi ha que se’ls
identifica amb aquest enemic exterior.
El nostre futur no coneix
fronteres. Sigueu analítics i no cregueu en les solucions miraculoses, però no
accepteu tampoc acríticament les meves lliçons ni les de ningú. Rebreu moltes
pressions i trampes per no mantenir el combat ferm. No deixeu d’estudiar i de
preparar-vos, de viatjar i de conèixer persones d’altres llocs. No deixeu de
llegir llibres com el de Claudio Magris (“El Danubi”) sobre la diversitat de
cada petit tros d’Europa, o de Clara Usón (“La hija del Este”) sobre la guerra
dels Balcans. Crec que us explicaran millor que jo el que us vull transmetre.
Amiga o amic: et desitjo
una llarga vida federal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario