jueves, 2 de enero de 2014

L'eix sòcio-econòmic d'Artur Mas és la consulta

Els darrers dies de l'any el sempre conciliador diari La Vanguardia augurava que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, faria un esforç durant els primers mesos de 2014 per no només fixar la seva atenció en la consulta sobiranista, sinó també en "l'eix sòcio-econòmic". Uns dies després, el president feia un discurs de cap d'any dedicat en un 90% a parlar de la consulta i les seves derivades, amb alguna referència residual a la situació social i econòmica. El que molts no han acabat d'entendre o no volen entendre,és que l'eix sòcio-econòmic per a Artur Mas i el seu partit és la consulta sobiranista. És a dir, el procés de molt difícil sortida en què s'han embarcat té una gran utilitat en el seu objectiu de ser un dels únics governs de l'Europa del sud que no paga un preu polític per les retallades i per la corrupció. Mentre els joves i els indignats es mobilitzen a Itàlia, Grècia, Portugal, Madrid, València i altres indrets, contra les desigualtats, la corrupció i les polítiques d'austeritat, a Catalunya alguns intel·lectuals progressistes celebren que l'únic projecte que il·lusiona a la ciutadania és la independència. I mentrestant el conseller Boi Ruiz i la consellera Irene Rigau poden seguir les seves polítiques de privatització sanitària i de segregació educativa. Artur Mas ha decidit entrar en una campanya electoral permanent monotemàtica, que explota amb l'habilitat pròpia de tot partit nacionalista la intensitat de les preferències d'una part molt important de l'electorat per aquesta qüestió. Igual que fa la dreta espanyola. Les dues dretes estan felices de mantenir un conflicte d'intensitat mitjana, i com més duri, millor. Les cartes que Mas ha enviat als dirigents de la Unió Europea no esperen cap resposta que no sigui en el millor dels casos una educada evasiva. El que sí que esperen és contribuir a aquesta campanya permanent narcotitzant. Artur Mas i CiU estaven acorralats amb la corrupció (la seu embargada, els Pujol enganxats amb les mans a la massa, el cas Palau esquitxant-los de ple) i no tenien altre projecte de govern que no fós retallar (per cert linealment, i sense prendre decisions). El Parlament ha deixat de legislar, el govern ha deixat de governar. La gent s'empobreix, i les solucions només poden venir d'una Europa unida i democràtica, federal (perdó). Però l'autèntic eix sòcio-econòmic de Mas i els seus escolanets és que tot això no es noti, perquè estem vivint uns temps històrics camí d'Ítaca. I en aquesta campanya permanent sectors de l'esquerra a sobre hi posen la mà d'obra barata.

3 comentarios:

  1. Un gran analisis, molt real i q costa tant de fer entendre..crec q amb temps es comprengui q es aixís i se'ls hi giri en contra

    ResponderEliminar
  2. He mantingut aquesta cordial conversa on line amb Jordi Brandts, que crec que pot enriquir la reflexió que pretenia suscitar aquest post:

    -Jordi Brandts: He llegit el teu post sobre en Mas i tinc dubtes. Jo no crec que estigui impulsant el sobiranisme per tapar la cosa social. Crec que és un cosa sincera. Una altra cosa és que la independència faria més mal a aquells ciutadans de Catalunya que tendeixen a estar en contra..

    -Francesc Trillas: discrepo en part de tu. És una cosa sincera... que li va molt bé per sobreviure a les corrupcions i a les retallades.

    -Jordi Brandts: D'acord, però li va molt bé no és el mateix que "ho fan per això". Un altre tema és que el Mas està forçat a retallar, no és per propia motivació. Per això a mi m'agrada destacar més que l'independentisme és negatiu i punt. Si ho impulsés més l'esquerra (No "Esquerra" eh...:-) també ho trobaria malament.

    -Francesc Trillas: En general, al nacionalisme de dretes li va molt bé destacar la “saliency” dels temes nacionals per aconseguir majories socials que no tindria defensant el liberalisme (amplia literatura al respecte, per exemple Roemer: "Why the poor do not expropriate the rich in democracies"). Ara, segur que això no és la darrera paraula. Jo no dic "ho fan per això", sinó "té una gran utilitat en el seu objectiu de ser un dels únics governs de l'Europa del sud que no paga un preu polític per les retallades i per la corrupció". El Mas està forçat a retallar, i tohom hauria de retallar (o més rigorosament a combinar retallades i pujades d'impostos segons les preferències), però no està forçat a fer polítiques de dretes, com la que es practica amb la creixent segregació educativa a Catalunya, ni a donar una resposta nul•la a la corrupció.

    ResponderEliminar
  3. Comparteixo del tot el diagnòstic. Em produeix molta inquietud imaginar aquestes eleccions "plebiscitàries" a les quals CiU i ERC hi concorreran amb un únic punt al programa, de manera que la política real quedarà a l'ombra. Em sembla un escenari preocupant i espero no despertar les ires de ningú si dic que tot plegat té reminiscències feixistes.
    Sense saber si l'opció independentista és volguda o simplement se l'han trobat, és obvi que dóna a CiU la millor sortida per evitar el fracàs de la seva política (o més aviat l'absència d'ella) i per a obviar els escàndols de corrupció en què viuen immersos.
    I finalment també d'acord: costa comprendre perquè hi ha partits progressistes que s'han sumat a aquest viatge. A canvi de què?

    ResponderEliminar