L'alberg català

Les dues nits anteriors a aquesta les he passat en família a l’alberg Pic de l’Àliga de la Generalitat de Catalunya a Núria. Abans de dir res més, vull deixar clar que recomano a tothom visitar la Vall de Núria i allotjar-se en aquest alberg, que està situat en un dels indrets de bellesa natural més impactants de Catalunya. El tracte a l’alberg és correcte i l’alimentació és suficient (és un alberg, no el Princesa Sofía). Que el manteniment físic de l’edifici no sigui el millor no treu que l’entorn és tan formidable que realment l’alberg s’hauria de caure a trossos per retirar la recomanació. Si podeu, aneu-hi. Ara bé, al marge d’això, m’agradaria comentar un parell de cosetes que m’han fet pensar que l’alberg és un microcosmos de la Catalunya actual. Un metre aproximat fora del perímetre de l’alberg (marcat per un tancat de fusta perquè no hi accedeixin les vaques i els cavalls que hi pasturen a la vora) hi ha clavada a terra, amb ferro i ciment, una bandera estelada, independentista. Com que està per poc però rigorosament a fora del perímetre, suposo que no es pot elevar una queixa formal. Però la bandera presideix la perspectiva de la façana principal de l’edifici (dintre del perímetre hi ha la senyera, l’oficial, la nostra, la de tots). Al costat de la recepció hi ha un espai amb la premsa, on hi ha els quatre pricipals diaris amb la seva edició principal a Catalunya (tots ells subvencionats per la Generalitat), i just a sobre d’ells un anunci sobre com contribuir financerament a la cadena humana independentista de l’onze de setembre. Suposo que tot això és legal, com ho és que malgrat que el minutatge dels informatius de TV3 respecta la pluralitat política, tota la resta (esports, home del temps, tertúlies, humor) de TV3 sigui un monument al sectarisme i respongui a una visió esbiaixada de Catalunya. Que se’ns espatllés la cadena del vàter al matí i que el xicot encarregat, molt amable, vingués a solucionar-ho calçat amb unes bambes amb l’estelada (no és broma) no va millorar la meva impressió. Si jo fós el responsable, resisitiria l’impuls inicial de privatitzar la instal·lació (hi ha moltes empreses lucratives i no lucratives que podrien competir per fer-ne una gestió millor i políticament neutral), i almenys en el cas d’un alberg com aquest, situat al mig dels Pirineus i a uns metres de la “frontera” entre Espanya i França, el dedicaria a promoure missatges d’ecologisme i europeïsme (que poden unir molt més els catalans i altres alberguistes que no pas l’independentisme) i hi afegiria a l’oferta de diaris Le Monde i El País. I al català i l’anglès amb què hi ha la informació a l’alberg hi afegiria el francès i el castellà (idiomes de bona part de la clientela), com fa qualsevol bar de la zona o el mateix tren Cremallera que porta fins a pocs metres de l’alberg.