En la seva edició d'avui, el diari El Pais informa d'un acte que va tenir lloc ahir a Barcelona, al Cercle d'Economia, on un grup d'economistes va tenir l'oportunitat d'expressar els seus punts de vista a favor de la independència de Catalunya.
S'informa que "En el turno de preguntas, la profesora Maria Antonia Moner aseguró que
quienes no tienen “una fuerte convicción ideológica” a favor de la
independencia no hallan “convicentes” los argumentos expuestos. Moner
recordó las incertidumbres que abre el proceso y que muchas compañías sí
dejarían Cataluña. “Y no nos sobran empresas”, apostilló. Dos personas
no dejaron seguir a Moner y le dijeron que callara, a lo que el
presidente del Círculo, Josep Piqué, intervino para invitar a esas dos
personas a irse y a respetar a la profesora".
Al respecte faig dos comentaris:
1) No és la primera vegada que passa. Vull dir, no és la primera vegada que quan algú expressa la seva discrepància amb el projecte independentista, és objecte de mostres greus d'intolerància. Ja va passar amb l'intent de boicot a una obra de teatre on intervenia una signant d'un manifest federalista, per part de l'actor independentista Toni Albà; i el fet genèric duna certa intolerància independentista ha estat denunciat, en públic i en privat, per diversos periodistes, entre ells dos columnistes de La Vanguardia, a un dels quals, de llarga trajectòria demòcrata i catalanista, li vaig sentir utilitzar termes molt més durs que els meus.
2) Hi ha hagut un intent de fer passar l'independentisme com una idea de consens entre els economistes catalans, que ha fracassat. L'independentisme no és majoritari ni entre els economistes catalanistes, entre els que em compto. No hi ha enquestes, però la meva conjectura és que els economistes que pensem que el sobiranisme estatista és un projecte antiquat i poc ambiciós per a les necessitats de la Catalunya europea del segle XXI som majoria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario