miércoles, 23 de enero de 2013

Entre Germà Bel i Joaquim Nadal

Al voltant del minut 60 d’aquest arxiu d’Audio (si us fascina la petitesa de la política catalana i les exhibicions d’un moderador que també fa de tertulià, que sap de tot, i que encara té temps de fer anuncis a la tele, podeu sentir la resta) podreu trobar la cita que fa del meu treball amb Pau Castells en Germà Bel en una tertúlia de Catalunya Ràdio amb, entre altres, Joaquim Nadal. En el context del debat sobre els diners i la política, un oient va esmentar el cas dels polítics que privatitzen Telefónica i Endesa i després s’hi col·loquen. En Nadal diu que els polítics que fan això són una minoria i ho compara amb l’honestedat que va presidir durant 30 anys la gestió dels ajuntaments de Barcelona i Girona. En Germà contesta dient que el problema no és tan menor, i que el nostre article mostra com la presència de polítics a les empreses espanyoles és superior al d’altres països. Tots dos tenen raó: hi ha masses polítics a les empreses, i la gestió de Girona i Barcelona va ser correcta. Els socialistes barcelonins i gironins, però, potser estaven molt enfeinats i van fer poc per aturar les mecanismes i estructures en el seu (nostre) partit que fan que la política sigui opaca i condueixi a la corrupció. De totes maneres, ni en l’article que esmenta en Germà ni en la continuació de la recerca (que demà presento a Anglaterra) no ens manifestem per impedir que hi hagi polítics a les empreses. Senzillament diem que les empreses s’ho haurien de repensar, perquè en promig no els dóna bons resultats (i això en sectors regulats ho pot acabar pagant el ciutadà comú). Els ex polítics que puguin oferir un capital humà útil a les empreses han de poder fer-ho, amb els deguts codis de conducta i separacions entre regulador i regulat. Les empreses s’han d’implicar de forma transparent en projectes públics, com assenyala la literatura sobre responsabilitat social corporativa i capitalisme compartit. Company Joaquim Nadal: les coses s’havien d’haver fet molt millor (menys familiars a prop, més anàlisi cost-benefici en els projectes d'obres públiques, menys suport a estructures opaques a l'interior del partit -els que vam lluitar al darrer congrés per un partit diferent no vam sentir la calor del company Nadal, ara entendridorament compromès amb la radicalitat democràtica). I s’hauran de fer molt millor. Llàstima que el Germà només ens pugui ajudar ja des de fora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada