Demà farà un any de la insurrecció que va portar una nodrida turba de seguidors trumpistes a assaltar el Capitoli, la seu del poder legislatiu als Estats Units, la primera potència mundial. Ho vaig viure en directe per la CNN, i vaig sentir la mateixa vergonya que vaig sentir el 23-F de 1981 (encara que només tingués 15 anys), o quan vaig saber dels intents d’assalts o assalts directament (“mateu-lo” deien alguns fanàtics nacionalistes a Raimon Obiols al Parlament de Catalunya en ocasió de la querella de Banca Catalana) al legislatiu català.
L’actitud de Trump abans, durant i després de l’assalt del Capitoli ha estat la d’un suport sistemàtic i força desacomplexat a la turba violenta que va assaltar la seu de la sobirania. I la d’un suport total als intents de subvertir la democràcia per la via legal, restringint el dret de vot de col·lectius que donen suport habitualment al partit demòcrata. Com en altres intents de construir una autocràcia, la democràcia s’intenta erosionar a la vegada per la via violenta i per la via legal.
L’actitud del Partit Republicà ha estat majoritàriament la d’abraçar la Gran Mentida (que la victòria de Biden era fraudulenta), acompanyada de petites mentides conspiranoiques (com que l’assalt del Capitoli va ser orquestrat per un FBI suposadament dominat pels Demòcrates). Avui un dels dos grans partits nordamericans està dominat per una tendència anti-democràtica, i és favorit per guanyar les eleccions de mig mandat de Novembre de 2022.
La majoria de cops d’estat són part de seqüències d’intents (com va succeïr a la segona república espanyola, o als inicis de l’actual etapa democràtica a Espanya). El que va pasar fa un any podria ser només un primer assaig, del qual s’extreguin lliçons per fer-ho "millor" la propera vegada.
L’historiador Timothy Snyder acaba de dir a la CNN que el patró del que s’està vivint als Estats Units és el típic de les democràcies en crisi. El que preocupa més en aquests moments a les elits liberals (com el propi Snyder o l’economista Paul Krugman), no és ni la pandèmia ni la inflació, sinó el risc de caiguda en una espiral antidemocràtica, de la qual els fets de fa un any només serien un aperitiu.
Aquí ens en riem quan els desestabilitzadors independentistes diuen que ho tornaran a fer. Jo el primer. Sobretot perquè no està clar en aquest context què vol dir “Ho”. No està clar exactament què van fer, perquè no hi havia res preparat. Però el cop de Trump és molt més concret, i està format per fets tangibles, que estan sent investigats per l’actual Congrés dels Estats Units.
Alguns podrien alegrar-se d’una caiguda de la democràcia als Estats Units (“s’ho mereixen”… pel que van fer a Xile, Guatemala, etc.). Però en un món on l’autòcrata Putin juga a desestabiltzar la Unió Europea, on autòcrates com Orban o Erdogan necessiten aliats desesperadament, no deixa de ser inquietant que els enemics de la democràcia i d’Europa reforcin les seves posicions i esdevinguin una amenaça creïble. No hi ha altra actitud èticament defensable que no sigui la de posar-se al costat de les forces democràtiques (partits, mitjans de comunicació, etc.) i fer tot el possible perquè els seus adversaris no guanyin posicions.
En un escenari de descomposició democràtica liderat pel populisme plutocràtic dels Estats Units, els que aquí també diuen que “ho tornarem a fer”, fins i tot sense tenir molt clar què volen dir amb “ho”, farien festa grossa amb personatges amb els quals han compartit conceptes quan no lligams i elogis oberts, com Salvini o Farage. I sortirien als carrers a barallar-se alegrement amb VOX i un PP radicalitzat, mentre les institucions democràtiques i europees se’ns escapen de les mans. L’objectiu ha de ser evitar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario