domingo, 23 de agosto de 2015

Article i debat al diari Ara sobre Catalunya després de l’estat-nació

El diari Ara va publicar ahir un article meu sota el títol “Catalunya després de l’estat-nació”. Reprodueixo a continuació el primer i el darrer paràgraf:"Els sobiranistes catalans i espanyols tenen un problema: la sobirania nacional ha deixat d’existir, l’estat-nació està obsolet. Ningú té ja el monopoli de la sobirania. Els estats segueixen existint (i alguns amb molt d’entusiasme però poca imaginació en volen fer de nous), però almenys a Europa són com aquells òrgans del cos que algunes espècies segueixen arrossegant quan ja han perdut gran part de la seva utilitat. El soroll que fan els seus defensors impedeix de moment explorar a fons les alternatives, invertir en la R+D de la innovació institucional. Però només de moment.(...) Fa més de cinc-cents anys, els estats-nació eren una possibilitat més en un context de gran diversitat institucional. Es van fer hegemònics, han arribat a dominar tot el planeta excepte el continent antàrtic, però avui estan acabant el seu cicle històric. És hora de tornar a la diversitat institucional, aquest cop en un context d’unitat europea, de cooperació i de democràcia”. Estic de viatge i no he pogut llegir amb l’atenció que mereixen els comentaris que va suscitar l’article a la versió on line del diari. En vaig llegir de pressa un que em va interessar molt, i que un amic meu, en Pau, també m’ha fet arribar per whatsapp. El comentari ve a dir que estan d’acord amb mi en el llarg termini, però que en el curt termini (vint anys deia el comentarista del diari on line) preferien crear una Catalunya independent. És un avenç. És important saber que estem d’acord en el que cal fer a partir d’aquí vint anys, perquè aquests passaran molt ràpid. La discrepància es limita ara a què s’ha de fer en aquests vint anys: alguns preferim dedicar les energies a fer una Europa més unida i democràtica (no serà fàcil, però és factible i creiem que val la pena). Altres prefereixen dedicar les energies a fer una Catalunya independent. Segurament pensen que arribarà aviat i que no és incompatible amb dedicar les energies a fer una Europa sense fronteres, i en teoria no ho és, però en la pràctica... En fi, gràcies pels comentaris amables i mig discrepants.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada