La cosa va anar així: La Unió Europea es va construir a base que uns països rics donessin un cop de mà als que s’hi incorporaven i que tenien una situació econòmica tan lluïda. Així va ser com Espanya, Grècia o Portugal vem avançar ràpid en la millora de les condicions de vida dels nostres ciutadans i de la qualitat de la nostra societat del benestar.
Ara, ens ha enxampat una crisi, causada per la bulímia de beneficis de la gran banca i empreses financeres, sobretot dels Estats Units (però no només). Els estats van haver de sortir a salvar el cul d’aquests bancs i, ara, els estats no tenen diners, els demanen als “mercats financers” i aquests es fan el ronso i intenten treure’n el màxim de profit. Per estalviar, aquells països que van rebre ajuts de la Unió Europea ara fa uns anys, han d’acotar el cap i retallar els progressos que havien fet en serveis a la seva ciutadania.
Entre els principals beneficiaris d’aquesta actitud hi ha els bancs alemanys que van deixar (no ens els donaven?) els diners per convertir-nos en països de primera línia en l’àmbit social i de progrés a tots els nivells.
I ara ens diuen que per salvar els bancs alemanys hem de retallar despesa pública i donar-los els diners que en treiem. Què estem salvant, doncs? Grècia? Portugal? Espanya? Itàlia? No. Tinc la sensació que estem salvant Alemanya. Hi estem obligats? Si és així, proposo que ens integrem tots a Alemanya. Que deixem de ser catalans, espanyols o grecs, per passar a ser alemanys. A la Unió Europea li diem Alemanya i tots feliços. Menys els que viuen del “cuentu” dels nacionalismes diversos escampats per Europa.
Ah! I, posats a ser alemanys, reclamo el dret a denunciar que el meu Govern, el de la Merkel, estigui disposar a vendre 200 tancs “Leopard 2” a Aràbia Saudí (on els drets humans no abunden gaire, precisament), per fer “cash”!
Auf wieder sehen
No hay comentarios:
Publicar un comentario