Rebel·lar-se contra l'adoctrinament i el pensament únic

Tenir esperit crític no condueix directament cap a la felicitat. És més, sovint t'hi allunya perquè t'empeny a criticar persones amb les quals pots tenir relació, de vegades jeràrquica o de necessitat mútua. Sovint ens callem el que pensem per no erosionar relacions que tenen un valor per a nosaltres. Però l'esperit crític fa persones més sòlides i fortes. La felicitat és difícil de definir, i en qualsevol cas tots combinem períodes més alts i més baixos. El que importa és poder mantenir una certa fortalesa interior per no deixar-nos arrossegar per coses que no ens agraden. En aquest sentit, té molt de mèrit l'esforç que fan tots aquells que s'oposen a l'adoctrinament i al pensament únic, sigui en el terreny que sigui. En aquest sentit, voldria destacar dos exemples. En primer lloc, el de CCOO, que ha lamentat que la televisió pública catalana, finançada amb els impostos de tots nosaltres, tingui un programa d'economia dirigit per un economista de dretes, partidari de les receptes econòmiques neo-liberals i que ha recolzat en el passat les polítiques del partit republicà dels Estats Units. Resulta que aquest economista (des de fa anys més conegut per les seves jaquetes i per la seva vinculació al fosc món de les directives del futbol que per les seves contribucions a l'economia) al mateix temps forma part del star system del moviment independentista català. Aquesta és la cohartada perfecta perquè els suposats sectors progressistes de l'independentisme s'empassin aquest gripau com se n'han empassat i se'n seguiran empassant molts altres, ara que han deixat enrera la seva capacitat de rebel·larse contra l'adoctrinament i el pensament únic. També mereix un fort aplaudiment i la solidaritat de tots els demòcrates el cantant Joan Manuel Serrat, que s'ha expressat contrari a la independència de Catalunya, i a canvi ha estat objecte d'una campanya d'assetjament (una nova "fàtua") que alguns ja han comparat a la que va rebre en 1968 quan es va negar a anar al festival d'Eurovisió perquè no li deixaven cantar una cançó en català (quan ser catalanista era força més arriscat que avui).