A allò que alguns hi hem
posat arguments acadèmics, de vegades massa enrevessats, Ricardo Fernández hi
posa senzillesa i humanitat, a favor del diàleg i la convivència, per exemple
en l’inspirat capítol “Ir o no ir a la consulta”, les millors lletres que s’han
ajuntat fins on jo he vist contra la trampa del “dret a decidir”.
El 2014, que havia de ser
el gran any de l’independentisme, acaba amb un gust com a mínim agredolç per
als independentistes catalans. Els números no els surten (ni els aliats, ni els
procediments en l’Europa federativa del segle XXI), i ja pràcticament no saben
com seguir pedalant, ara que queden enrera tricentenaris i consultes i moltes
energies consumides dels nostres monotemàtics governants. Josep Lluis Carod
Rovira va pronosticar fa uns anys que el 2014 Catalunya seria independent. Al
veure que l’any designat pels déus no sols arribava sinó que anava passant, la
Sra. Forcadell va endarrerir la declaració d’independència al dia de Sant Jordi
de 2015 (ja falta poc). Artur Mas ho allarga una mica més, per a d’aquí a 18
mesos. Mentre que Andreu Mas Colell, sempre més calmat, ja va dir fa temps que
si no era aquesta generació seria la següent. Serà una qüestió empírica comprovar
si el souflé puja o baixa d’aquí a la
propera generació, jo francament espero que altres souflés molt més saludables
pugin més que aquest. La qüestió per a alguns és mantenir la flama viva,
no fós que les masses comencessin a preguntar què estan fent amb el nostre
govern, amb el nostre estat del benestar i amb la seva corrupció.
Confiem amb la gent que
sempre ens acaba treient les castanyes del foc, la gent del poble, els
Fernandes de Catalunya i els treballadors i treballadores de tot arreu, per
avançar cap al diàleg, la concòrdia, i la fraternitat. Feliç any 2015.
No hay comentarios:
Publicar un comentario