"És difícil però s’ha de trobar fórmules més enllà de les nacions.
Si tot això avancés, la independència de Catalunya s’entendria amb molta més naturalitat".
Aquestes dues frases estan juntes a l'entrevista, i jo crec que una és incompatible amb l'altra. Defensar una idea (la independència) que abans has dit que avui a Europa (en la frase anterior de facto, i en la part anterior de l'entrevista explícitament) no té massa sentit, és una incongruència. I
no justifica coses que diu com definitives: per què és impossible la
unitat europea i no la independència de Catalunya o la unitat
independent de la India (per cert federal, i molt més complexa que tota Europa)? No dóna cap argument que expliqui la seva afirmació taxativa de la impossibilitat de la unitat d'Europa (ens l'hem de creure com un axioma). Excepte que no hi ha prou bases culturals compartides: jo veig unes bases semblants per a la unitat europea que per a la unitat catalana. De fet, abans en dóna molts a favor, d'arguments sobre la possibilitat d'una Europa unida, com que avui físicament ja no hi ha fronteres, o que la independència ja no és el que era.
La solució òbvia al seu raonament i al meu és una Europa federal (tal com ell diu, menys intergovernamental, o sigui, menys confederal) amb gran diversitat institucional per sota. A això s'hi arriba lluitant explícitament per aconseguir-ho, no navegant una onada independentista plena de demagògia i de derives inquietants.
Amb l'estat nació no anem enlloc. Especialment l'esquerra, sobre la qual se suposa que Ramoneda ha teoritzat, no va enlloc. I el concepte de sobirania, com el de nació, com el de subjecte politic al qual s'aferra el mateix Ramoneda en els seus textos, estan també obsolets. Avui a Europa (i al món, com explica Amartya Sen) les sobiranies com les identitats són compartides i solapades, i el repte és que els individus guanyem sobirania respecte al capital.
Estic
d'acord amb ell que en una Europa sense fronteres, Espanya com s'ha entès fins
avui (com França, Alemanya o Itàlia) no tindrà massa sentit, però difícilment s'acabarà diluint si la
ressuscitem intentant fer partits ridículs "Catalunya contra Espanya". Avançarem més ràpidament cap a l'Europa que volem si hi anem de bracet amb tots els espanyols europeistes i demòcrates, que són la majoria. Estaria bé que en Ramoneda més que buscar l'aplaudiment de Muriel Casals o la Sra. Forcadell busqués l'aplaudiment de grans intel·lectuals europeus com Claudio Magris o Eugenio Scalfari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario