El federalisme és avui la idea que millor serveix per combatre el pensament de suma zero del nacionalisme i el sobiranisme, i un ingredient fonamental per no només dir no al neo-feixisme, sinó derrotar-lo amb idees positives.
Mario Draghi parla de federalisme pragmàtic (per defensar coalicions de països dintre de la UE que avancin en integració), i Raimon Obiols parla de federalisme dels fets (per defensar polítiques concretes federadores com el Corredor del Mediterrani o les vacunes de la COVID).
Salvador Illa ho va deixar clar en la seva entrevista a Palau amb Jordi Basté. Quan aquest li pregunta si entén que hi hagi gent que es faci independentista quan els serveis públics fallen, li contesta que pot entendre a tothom, però que la solució no està en aïllar-se, sinó en cooperar, a Espanya i a Europa. "La solució és el federalisme", li diu rotundament. La pregunta que li va fer Basté va sortir més que la resposta en els titulars, però això diu més de l'ancorament en el passat d'alguns mitjans que de la direcció del futur de les coses.
Aquesta setmana mateix, el President català ha rebut la visita de la presidenta regional francesa d'Occitània i líder regionalista francesa, Carole Delga, que entre altres ha posat a sobre de la taula el debat sobre una evolució federal a França. Segur que aquesta senyora ha llegit el que diu el llibre "Economia del Bé Comú" de Jean Tirole, gran economista francès i Premi Nobel. Tirole diu que França ja no és el era, que lluny queda aquell estat unitari i centralitzat, totpoderós: avui ha canviat per la força de la transferència de sobirania cap a Europa, la descentralització i el pes de les grans empreses privades.
Precisament, hi ha un bon article clàssic de Tirole a Le Monde sobre federalisme, on diu que el futur d'Europa és federal, i que considera imprescindible una transferència de sobirania dels estats membre cap a la Unió Europea. En un programa a la BBC després de rebre el premi Nobel, l'any 2014, una noia semblava que catalana del públic li va preguntar en ple "Procés" si no creia que les petites nacions havien de tenir més sobirania per resoldre els problemes, i Tirole li va contestar que era un federalista i que creia més urgent la integració i la cooperació, mantenint la diversitat.
Un altre gran economista francès, Thomas Piketty, que no té el Premi Nobel però que té tots els rècords de vendes de llibres i una gran influència en el pensament progressista, es defineix com a socialista i federalista. El "sobiranisme d'esquerres" a Espanya i França faria bé d'escoltar a Piketty, i altres economistes i politòlegs que recentment van signar un manifest al respecte: millor un federalisme social contraposat al federalisme liberal, que no pas proclames sobiranistes per un dret a l'autodeterminació que no té cap sentit a l'any 2026 a la zona euro i l'espai Schengen.
En els anys del Procés, vam dir que no però al mateix temps vam aportar un sí (en frase afortunada de Fernando Aramburu). Un sí al federalisme. Vam guanyar, però totes les victòries en democràcia són provisionals. El Procés s'ha acabat, però quelcom pitjor que el procés treu la poteta. Ara el federalisme a Espanya, Europa i el món, també ha de ser part del sí mentre ens oposem al neo-feixisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario