domingo, 2 de mayo de 2021

Reforçar l'esperança federal

Hi ha un corrent de fons que vol passar pàgina a Catalunya, però que conviu amb un clima de fatalisme en sectors que voldrien fer-ho, donades les dificultats per arrabassar a l’independentisme el seu domini polític i social.

Els “arguments” dels sectors independentistes dominants cada dia fan més pena. La corona de flors al diàleg i l’intent d’appartheid vacunal als professionals de cossos de seguretat de l’estat que viuen a Catalnuya, situen aquests sectors exactament en el lloc moral que ocupen.

La pasta de DIR i Mediapro passa per davant de qualsevol emergència social a Catalunya, i passa per davant de dedicar els nombrosos recursos de l’autogovern a gestionar les coses públiques i a reforçar allò col·lectiu a tots els nivells, com s’intenta fer des de tota Europa i des dels Estats Units.

L’intent de “leftwashing” (per equivalència al “greenwashing” que practiquen algunes empreses) de Pere Aragonès i altres sectors de l’independentisme no pot enganyar a ningú, per molt que hi posi a l’estrambòtica CUP (entre una OJE de Puigdemont i una cèl·lula de la monja Forcades) pel mig. La socialdemocràcia homologada a Catalunya i Espanya (a la que ERC posa un cordó sanitari) és la que és. Quan ells tinguin els aliats internacionals, el bagatge de realitzacions socials i el vot obrer que té i ha tingut històricament el PSC, que parlin de socialdemocràcia (sense que se’ls caigui la cara de vergonya), de creixement inclusiu i prosperitat compartida. De moment, DIR i Mediapro són els que comparteixen la seva solidaritat. No dic que no hi hagi gent d’esquerres de veritat i fins i tot federalista a ERC, però sisplau que ho demostrin amb fets (el primer, trencant amb Waterloo).

Fa bé el Grup Socialista al Parlament a intensificar la rendició de comptes i persistir perquè el descontent amb la gestió es traslladi a vot per l’alternativa. No hem d’esperar a matar-nos per recuperar la convivència després, com a Irlanda del Nord i País Basc, per no parlar d’experiències encara més traumàtiques a la història de la humanitat. Sempre es pot acabar millorant, el problema és que si triguem molt, quedaran pocs per explicar-ho.

El federalisme no és la Declaració de Granada (que tenia el mèrit de fer dir al PSOE després de molts anys que era federalista sabent-ho), ni tan sols la reforma de la Constitució i l’Estatut, que són bones idees ja treballades, que esperen al consens per ser aplicades. És més i menys a la vegada. El federalisme és la fiscalitat cooperativa que proposa Biden, són els fons Next Generation EU, és la co-governança a Espanya, a Europa i al món, és la multi-culturalitat i el multi-lingüisme, i és la idea dels grans economistes que venen best sellers (com Thomas Piketty). És a dir, són coses que estan passant ja! Ara que estan passant, no ens podem amagar amb timidesa intimidats darrera dels identitarismes, que estan perdent per golejada el debat intel·lectual. Ja ho va dir Salvador Illa: quan va arribar el "procés", ens va agafar dèbils en el pla intel·lectual. Ara que el món gira a favor de les solucions col·lectives, és el moment de dir amb força que teníem raó.

No pot ser que Pedro Sánchez i la Moncloa tornin a ser “federalistes sense saber-ho” (seguint instruccions de spin doctors?), ni pot ser tampoc que es deixi que la paraula federal i els seus derivats les utilitzi només un voluntariós i aïllat Ximo Puig, que mereix el suport de tothom i ser acompanyat en un discurs que hauria de fer seu tota l’esquerra i el centre-esquerra a Espanya, Europa i el món.

Hem de mobilitzar i activar crítics, ajudar-los a sortir de la por i la intimidació, convèncer alguns abduïts, i treballar amb les noves generacions. Amb gestió, i amb narrativa, relat, "framing". La joventut és majoritàriament progressista, aquí i a molts altres llocs. Però són vulnerables a la pressió nacionalpopulista. És la gran esperança a mig i llarg termini. Però no pot ser que entre la joventut i Joe Biden, les generacions del mig es pensin que per derrotar a la demagògia identitària n’hi ha prou amb parlar amb la boca petita.


No hay comentarios:

Publicar un comentario