Seguir pedalant (amb la nostra bicicleta)

Tinc per costum fer d'apoderat a les eleccions, cosa que em permet no veure en directe els discursos de la nit electoral, perquè estic en el recompte de vots en un col·legi o portant les actes a la seu del meu partit. Els dilluns tinc moltes classes, cosa que em fa llegir algun diari de pressa. Els dimarts tinc la sort de tenir una mica més de temps, cosa que coincideix amb les primeres anàlisis relaxades que apareixen als diaris. Les meves conclusions:
-El llegat d'Artur Mas és devastador: Catalunya dividida i tensionada, l'autogovern paralitzat i segrestat. Com certa burgesia catalana ha deixat caure a Unió és per a mi quelcom que em fa petar el cervell quan hi penso.
-Per aconseguir estar a la candidatura més votada (ni tan sols encapçalar-la) ha creat un artefacte de mecano mal muntat que té el suport del 30,6 per cent del cens electoral. Això li permet potser (si no a ell ja, als seus aliats) controlar les institucions, però no avançar en res, molt menys en la independència, que per primera vegada la majoria dels diputats al Parlament de Catalunya recolza amb un programa explícit (encara que siguin independències diferents les de la CUP i Junts...).
-Seguir en l'estratègia de dedicar les nostres institucions (les de tots) al servei d'una independència que a tothom li costa d'imaginar, depèn d'aquests xicots tan simpàtics de la CUP, un grup euroescèptic que vol que sortim de la UE.
-Als barris obrers de Catalunya guanya un partit de centre-dreta nacionalista (espanyol), molt modern això sí, molt simpàtics i guapos també. Gràcies, amics que ereu d'esquerres que heu recolzat a Artur Mas.
-El PSC salva els mobles, sobreviu a la "fàtua" dels darrers anys, i és la primera força de l'esquerra, única bona notícia de la nit. Iceta podrà dirigir el proper congrés, i tindrà el meu suport si es posa les piles a modernitzar l'estructura interna del partit, cosa que fins ara no ha fet, espero que per falta de temps.
-Pedro Sánchez també surt relativament ben parat (aquesta vegada va encertar amb les banderes i la seva mida), però necessita dotar de més força el seu discurs federalista. La socialdemocràcia i l'europeïsme, no només a Espanya, necessiten un relat més potent, sense el qual Europa es desfarà per la força de les bicicletes nacionalistes. Sánchez ha de guanyar, però el PP també s'ha de civilitzar, encara que no guanyi.
-TV3 i mitjans afins van batre noves cotes de vergonya democràtica. Les seves enquestes a peu d'urna, que jo anava rebent per whatsapp al meu col·legi electoral, no estan fetes per informar a la població, sinó que estan al servei de l'inici de la propera campanya electoral.
Amb les bicicletes pagades per nosaltres voldran seguir pedalant (si no, el procés es cau), tensionant al màxim la societat catalana, fent-nos anar a votar tan sovint com calgui fins que treguin el 50% (no del cens electoral, sinó dels vots emesos) i diguin: aquí s'ha acabat. Quan passi això, de manera semblant al que li va passar a Varufakis, aniran a negociar a Brussel·les i, si els rep algú, els diran que tornin quan tinguin pactada una Espanya federal. Mentrestant, la Catalunya de les "fàtues" (ara li ha tocat el torn al director d'El Periódico, Enric Hernández) fa pena.