Coherència, Siscu i Ricard (per Francesc Trillas)

En un moment de grans incerteses i després d’anys de buit ideològic o de recerca de prioritats culturals o valòriques (el “zapaterisme”), buscar un referent en uns valors forts i contrastats (els de la social democràcia o el socialisme democràtic) pot contribuir a refer un consens entre sectors amplis de l’esquerra.  Amb un discurs comú és més difícil caure en contradiccions entre esferes que són clarament interdependents, que no són separables (el grau i la forma de catalanisme condicionen la dimensió social, la reforma organitzativa dels partits condiciona la capacitat de tenir una majoria per la justícia social). Existeix la necessitat de tornar a posar com a objectiu fonamental la igualtat d’oportunitats econòmiques i la justícia social. Això té tres implicacions:

i) Les qüestions econòmiques i socials són prioritàries en l’acció socialista. Això vol dir a l’hora tenir un projecte diferenciat (de la dreta, de l’ortodòxia econòmica) en el terreny econòmic i social, i a la vegada que aquest projecte sigui rigorós i responsable (no n’hi ha prou amb dir que els mercats són dolents). L’actualització del gran assoliment històric que és l’estat del benestar ha de ser el punt central del discurs (això no ho pot fer Equo ni IC perquè l’estat del benestar no l’han construït ells). Els països amb més estat del benestar (els nòrdics) són països oberts al mercat, no tancats.

ii) El nostre discurs catalanista ha de ser un discurs social. El nostre catalanisme és diferent del de la dreta. Som catalanistes perquè som federalistes i perquè el català ha estat històricament perseguit. Com a federalistes i socialdemòcrates creiem que una societat més justa al segle XXI s’ha de construir sobre sobiranies compartides i solapades: hem d'estar disposats a parlar-ne, sobre la base de l’objectiu de fer una societat més solidària i fraternal (a dintre i respecte als altres).

iii) les estructures de la política han de canviar, no per un gust ingenu per l’assembleïsme i la democràcia directa, sinó per tenir instruments més eficaços al servei dels sectors més vulnerables de la societat. Els partits han de ser un bé col.lectiu de qualitat. Ara no ho són.
En Siscu Baiges i el Ricard Torrell ofereixen les seves pròpies perspectives sobre aquestes qüestions en aquest vídeo.