Tot va començar amb la publicació a “El Mundo” (el llegeixo de franc a la feina, no us penseu que el compri, eh!! The same amb “La Vanguardia” o “La Razón”, per entendre’ns) d’un article titulat “Carta oberta d’un europeu alemany”. L’escrivia un periodista alemany, Clemens Wergin, que convidava els lectors a “participar en un debat paneuropeu” al seu Bloc. Com que m’havia empipat bastant l’article, per la seva reiterativa i avorrida musiqueta que els alemanys penquen, els europeus del sud, no, i que, per tant, no és just que l’economia de la Unió Europea s’aixequi amb els diners dels alemanys, em vaig decidir a escriure-hi.
Em va sortir una vena patriotera (del sud d’Europa) i li vaig dir de tot. L’home va replicar dient que no m’havia llegit el seu article. A part d’això, però, vaig veure que hi havia un bon grapat d’articles, amb opinions contraposades, i amb un to seriós i, sovint, constructiu, la qual cosa no és massa habitual als comentaris que la gent sol fer a Internet.
I he pensat que la via és bona, que cal potenciar-la i treure-li profit. Que el Bloc d’en Trillas s’hauria de coordinar amb blocs d’altres periodistes, economistes, polítics i analistes polítics, per compartir propostes i idees per sortir del panorama apocalíptic i trist en què ens movem els darrers mesos i anys.
Si cadascú només llegeix els seus diaris o es mira els Blocs del seu país, malament confeccionarem la proposta alternativa i comuna que Europa necessita. I no només Europa. Davant les dificultats, s’exciten les discussions. Ja he dit que fins i tot jo he pecat de patriota “pigsero”.
Per cada alemany que convencem que està en el mateix barco que nosaltres i que les despeses del seu país d’avui són els ingressos o les progressos de demà, avançarem un pas ferm més cap a la fi d’aquesta comèdia-tragèdia en què ens han embarcat els taurons de les finances i els especuladors de la Borsa i els productes bancaris.
No deu ser fàcil, crear aquest macro-Bloc de l’intercanvi d’idees i propostes entre gent de tot arreu, començant per la dels països de l’euro, però cal apuntar en solucions d’aquest estil. Mentre els ciutadans continuïn bombardejats al seu país amb missatges que presenten els espanyols com a dormilegues, els grecs, com a corruptes, els italians, com uns vividors, els portuguesos, com uns ganduls, els alemanys, com uns treballadors infatigables, i els anglesos, com uns païos distants i sense sentiments, no anirem bé!
L’ideal seria tenir un mitjà de comunicació potent, una televisió que compartíssim tots els europeus, i que no es limités a la cultura del canal “Arte”. Tenim una moneda comuna. Una televisió comuna ens ajudaria molt a estimar-nos en comptes de passar-nos les culpes dels uns als altres. Mentrestant, un Bloc comú podria ajudar.
T’hi veus en cor, Francesc?
No hay comentarios:
Publicar un comentario