L’onada del negacionisme trumpista arriba a Espanya, amb un congrés anti-vacunes a Ciudad Real el 28 de febrer. No és res nou: l’afinitat de VOX i Aliança Catalana amb Trump és poc dissimulada.
Le Pen i Meloni desmarcant-se de les accions o amenaces de Trump amb Veneçuela i Grenlàndia són gestos propis de forces contradictòries, però que comparteixen un objectiu clar: mobilitzar els nacionalismes per frenar l’avenç de les forces que treballen per la igualtat. A Espanya i Catalunya, ni aquests gestos... deuen voler atreure els recursos de la Heritage Foundation.
El nacionalisme, el nativisme, la pseudo-ciència, el sobiranisme interessat i selectiu, són ingredients comuns a tots aquests moviments. L’actual administració dels Estats Units els té perfectament identificats. El document estratègic de seguretat internacional de Trump atorga un rol privilegiat a aquests partits “patriotes”.
El grau de matonisme a Europa potser és més baix (tot depèn del context institucional o cultural), però la línea política és la mateixa: contra la immigració i la diversitat, contra les institucions i la UE, per mobilitzar el suport dels blancs rics i pobres per polítiques que van contra tots els pobres com baixar impostos i relaxar els estàndards regulatoris.
L’ús de la religió manipulada (la que s’oblida dels pobres, contràriament a la majoria de llibres sagrats) també és un tret caraterístic: els catòlics dels Estats Units i el Papa Lleó ja els han advertit, i els hem de comptar com part de la resistència.
Semblar-se a Trump els hi fa perdre vots, i per això intentaran dissimular de vegades. Però els allunyaments puntuals són purament tàctics, no els hem de deixar sortir-se amb la seva ni minimitzar el risc que suposen per a la nostra convivència. La nostra lluita és la mateixa que la dels qui es manifesten pels carrers de Minneapolis a molts graus sota zero.
Sabem com fer-hi front, però caldrà posar-hi molt d’esforç i més encert que fins ara. Com diu avui Javier Cercas a El Pais Semanal, "es tracta de substituir l’excloent paradigma nacional (que, afegeix Cercas, convertit en nacionalisme, ha estat a punt de destruir dues vegades el nostre continent), per l’incloent paradigma federal".
I com deia el mateix Cercas a Le Monde ahir a l’article “Nationalisme ou fédéralisme: voilà un dilemme essentiel de notre époque”:
"El nacional-populisme desencadenat per la crisi del 2008, els líders visibles del qual són actualment Donald Trump i Vladimir Putin (amb Xi Jinping al fons), encarna l'última o penúltima onada d'un nacionalisme que es nega a desaparèixer i que és el responsable últim de la guerra entre la democràcia i l'autocràcia que s'està desenvolupant actualment al món (o si més no a Occident, o si més no a Europa). Necessitem una revolució incruenta per passar de la mentalitat nacionalista —basada en la confrontació, les identitats i les sobiranies exclusives— a la mentalitat federalista —basada en la col·laboració, les identitats i les sobiranies compartides. Una revolució tan colossal com indispensable, sense la qual una Europa veritablement unida és impossible"
No hay comentarios:
Publicar un comentario