Una escissió rigorista i fonamentalista del partit fundat per Jordi Pujol, ha envaït avui l'espai de tota la ciutadania (i no és la primera vegada), el Palau de la Generalitat de Catalunya, i s'ha auto-proclamat Autoritat Nacional de Catalunya. Ho han portat a un extrem delirant, però la idea que Catalunya és seva, la van aprendre de petits. Em pregunto si a partir d'ara, els col·lectius dels quals formo part, o qualsevol entitat catalana, partits, sindicats, associacions, podran utilitzar el Palau de la Generalitat per organitzar els seus actes. Han deixat el Palau sense president, per la seva pròpia irresponsabilitat, i ara degraden encara una mica més la institució, organitzant un acte més propi d'una secta que d'un moviment polític democràtic.
La utilització d'un espai de màxima simbologia, que hauria de ser de tothom, per crear una institució paralel·la a la sobirania popular i al marge de la llei, situa aquest estrambòtic moviment legitimista com una variant del nacionalpopulisme, ubicada entre el trumpisme i el chavisme, corrents totalment despresigiats entre les persones demòcrates de tot el món.
Tot això es podria argumentar que és millor ignorar-ho, perquè dedicar-hi atenció els fa el joc, si no fos perquè és necessari denunciar que això té lloc al mig d'una crisi sanitària i econòmica brutal, que hauria de centrar l'atenció de qualsevol actor polític i social, especialment un actor que té la responsabilitat de gestionar l'estat del benestar a Catalunya.
Personatges estrambòtics van escombrant els darrers indicis de seny i edat adulta que en algun moment acompanyava aquests sectors. Pallassos, advocats propers al terrorisme i el narcotràfic, personatges entretinguts fent coets, milhomes que flirtegen amb l'extrema dreta i la xenofòbia...
Els seus projectes no van enlloc. L'independentisme ja només està unit per una amnistia impossible, una campanya contra un rei emèrit, i la fòbia al PSC (que esperem que sigui sobre-actuada, però que sempre pot inspirar a algun boig). Ja no demanen ni l'autodeterminació, entre altres coses perquè el Parlament Europeu ja ha dit recentment que no té tampoc encaix legal, com no el té en cap país de la Unió Europea. La independència la fien, diuen (no sé si algú s'ho creu), a un "desbordament" democràtic, que no se sap què vol dir, i que tampoc no té cap encaix legal ni a Espanya ni al conjunt de la Unió Europea.
La responsabilitat última és de la "very serious people" (manllevant una expressió de l'economista i columnista nordamericà Paul Krugman) que va impulsar al principi aquest moviment que avui està totalment fora de control i fora de tota lògica. Són alguns que avui se'n desmarquen amb la boca petita (perquè se n'avergonyeixen), però no ho denuncien obertament, i encara estan disposats a recolzar les seves campanyes distractores, com ara la d'una amnistia que no té cap encaix constitucional. Tota aquesta "very serious people" d'intel·lectuals, polítics ben encorbatats i enclenxinats, historiadors i catedràtics d'economia, si aspiren a ser presos seriosament en el futur per persones serioses de veritat, haurien de mirar-se bé al mirall i reflexionar sobre el paperot que han fet i segueixen fent, ara amb el seu silenci.
Em pregunto què els passa pel cap a persones que han militat en partits d'esquerres i que encara donen suport a aquest disbarat. De veritat que durant un temps vam compartir els valors que avui em porten a mi, i a tanta gent, a denunciar amb tota la força que pugui aquesta monumental presa de pèl?
Queden enrera els temps on només alguns dèiem amb la veu baixa que l'independentisme era la versió catalana de l'onada nacionalpopulista global. Avui això està universalment acceptat, i ja ni els mateixos protagonistes se'n donen vergonya. El culte que avui s'ha reunit al Palau de la Generalitat té més a veure amb Trump, Salvini, Chávez, Farage i Johnson, que amb qualsevol precedent del catalanisme. Però aquest no es el principal problema: el principal problema és que una gravíssima crisi sanitària, econòmica i social està escombrant Catalunya, i que aquesta no es pot permetre seguir tenint les seves institucions segrestades per un negoci que viu del fonamentalisme identitari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario