Els fons Next Generation EU són una gran oportunitat per al conjunt d'Europa, i en especial per als països, com Espanya i Itàlia, que més han patit fins ara la pandèmia de la COVID-19. Ara que el marc pressupostari que els acompanya ja ha estat aprovat pel Parlament Europeu, és hora de posar-se mans a l'obra per garantir que siguin un gran èxit.
Per a Catalunya, que ha patit un declivi econòmic relatiu en els darrers anys, són també una enorme oportunitat de reactivació, si sabem aprofitar-la. Com va passar amb els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992, la força del conjunt de la societat catalana, i el suport dels nostres aliats, ens poden ajudar a donar un salt endavant històric, per recuperar un paper d'avantguarda en l'Europa de les properes dècades.
Una condició perquè aquests fons no passin de llarg en la pràctica serà fugir del "Què hi ha per a mi?" que ha mostrat l'actual Govern de la Generalitat. Els dirigents independentistes, ni van fer res per fer realitat els fons, ni van mostrar una especial alegria quan es van acoseguir, ni han tingut fins ara una actitud especialment encoratjadora a l'hora de començar a gestionar-los. S'han comportat com aquells nens malcriats, que quan arriba una carrossa amb regals a l'escola, volen ser els primers a arreplegar algunes joguines saltant-se totes les barreres de protecció i oblidant la necessitat de posar-se d'acord i de jugar amb els altres.
Pere Aragonès va deixar clar en la reunió històrica del govern espanyol, la federació de municipis i els presidents autonòmics amb la presidenta de la Comissió Europea Von Der Leyen (la foto del nostre federalisme), que la seva prioritat no és gestionar conjuntament aquests fons, sinó aprofitar qualsevol circumstància per treure paquet polític i parlar de coses que no tenen res a veure. Per això els nacional-populistes estan tenint una pandèmia tan desafortunada: perquè són incapaços d'adonar-se de quines són les prioritats urgents i importants.
El Govern de la Generalitat (és il·lús pensar que serà l'actual) haurà de cercar la col·laboració estreta amb Ajuntaments, i haurà de cercar aliats entre altres Comunitats Autònomes (per exemple, amb el País Valencià per a projectes relacionats amb el Corredor del Mediterrani). En comptes d'això, el missatge ha estat que volem un percentatge dels fons per a nosaltres sols, i queixar-se quan Pedro Sánchez va dir que les Comunitats Autònomes gestionarien directament el 50% dels fons que corresponen a Espanya. En realitat, tant Catalunya com el conjunt d'Espanya (s'ha de dir que el govern espanyol ja ho fa) han de dir que Espanya s'ha de beneficiar de tots els fons, no només els que gestionarem. Per això, hem de dir que Catalunya té 750.000 milions, no per gastar-se directament, però sí per reforçar-se amb el conjunt de l'economia europea, perquè només si Europa és forta, Espanya i Catalunya tenen un futur esperançador.
Els 750.000 milions dels fons Next Generation EU no s'han de repartir, s'han de compartir. I s'ha de fer en la mesura del possible amb projectes transversals, interterritorials, internacionals. Calen aliats i cal Col·laboració Públic-Privada per servir amb transparència l'interès general.
No podem fer res tots sols. Necessitem unes transicions ecològica i digital justes, que no deixin ningú enrera. Necessitem crear ocupació de qualitat, especialment entre les persones joves, que per alguna cosa el projecte es diu Next Generation EU. Tot això, en el món interdependent i globalitzat d'avui, no es pot fer sense aliats ni anant de spoiler a les reunions on es decideixen les coses importants. Amb aquests fons, la UE ha posat les bases d'un deute federal i en el futur uns impostos federals. El nostre futur està a formar part d'una sobirania europea compartida, que permeti al seu torn compartir la responsabilitat de la governança global, cada vegada més necessària. Fora d'això només hi ha la decadència.
La quantitat de diners és molt substancial i s'ha de gestionar bé, en conjunt, amb co-governança. Però també s'ha d'acompanyar d'un relat europeista, esperançador. La presidenta Von Der Leyen va parlar d'una nova Bauhaus europea. Els sectors més lúcids de la política i la societat espanyola ja s'estan movent al respecte. Catalunya no es pot quedar enrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario