Les legítimes anàlisis que es facin encara en calent després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils s'han de fer amb molta prudència i amb molt de respecte per les persones que els han viscut més d'aprop, en especial les víctimes i els seus familiars, les comunitats d'on eren els assassins i els cossos d'emergència i seguretat.
Tres coses em sembla que es poden afirmar, molt provisionalment i amb tot respecte per les persones que no ho vegin així:
1) L'autogovern funciona. Tot el món ha pogut veure que, contràriament a les queixes que retraten Catalunya com si fós una colònia, en realitat hi ha un govern català amb importantíssimes competències, per exemple en salut, emergències i seguretat. Moltes d'aquestes es van desenvolupar i desplegar al màxim per cert sota presidents de la Generalitat socialistes i governs d'esquerres.
2) La coordinació és necessària. La capacitat per respondre als problemes que es plantegen no treu que, com passa a França, a Bèlgica i al Regne Unit o Alemanya, hi hagi molta feina a fer pel que fa a la coordinació entre nivells de govern i cossos de seguretat. El concepte de "sobirania" o la noció de "l'estat" estan totalment desfassats per fer front als problemes de seguretat en el seu sentit més ampli al segle XXI. Qualsevol breu reflexió sobre la situació geoestratègica on ens trobem fa aquesta reflexió encara més òbvia per al cas català. En el curt i mitjà termini, les polítiques públiques tant per evitar una crisi a la indústria turística i alhora per mitigar els seus efectes negatius sobre la població local, com per prevenir la radicalització de sectors minoritaris d'immigrants, requereixen coordinació estreta des del nivell europeu fins al nivell local.
3) La solidaritat s'ha d'agraïr. Jo sí que he sentit la solidaritat de moltíssimes persones de tota Espanya. Hem de ser més agraïts. Al marge d'amistats (que he agraït personalment), m'ha arribat al cor la solidaritat dels jugadors del Betis, de la ciutat de Madrid, de presidents i presidentes de Comunitats Autònomes, de comunitats musulmanes de tota Espanya (també són espanyols i europeus, com jo), d'artistes, de periodistes i dibuixants de vinyetes còmiques (el cor de Forges). No tenim dret a examinar amb lupa i a intimidar: la solidaritat ha existit i ha estat enorme. Qui no vegi que aquesta solidaritat no distingeix entre orígens i accents és que no ha passejat pels altars espontanis que han sorgit a La Rambla després dels atemptats. És lamentable que la forma que alguns tenen d'agraïr-ho sigui oblidar que a Madrid al 2004 va haver-hi un atemptat encara més tràgic, o distingir entre espanyols i catalans a l'hora de comptar les víctimes (o encara pitjor, negar la condició de català a una persona de Rubí nascuda a Granada). Alguns es queixen que els espanyols no són federalistes (i a la vegada practiquen el bullying contra els federalistes catalans); quan ho són, els hi demanen devoció a la plurinacionalitat; quan se'n fan devots, no els hi agraeixen la solidaritat i destaquen el que ha dit un capellà marginal o critiquen intimidatòriament l'editorial d'un diari que ha dit el que també pensem molts catalans...
Un atemptat tràgic ens ha explicat millor que qualsevol llibre el món en què vivim: persones de desenes de nacionalitats són atacades en el passeig que simbolitza la diversitat i la llibertat. La reacció de la ciutadania ha estat un corrent immens de solidaritat i missatges contra l'odi i el sectarisme. La reacció de les institucions ha estat demostrar que el govern multi-nivell pot funcionar, però que és millorable. Perquè l'autogovern segueixi funcionant i ho faci millor, perquè la coordinació sigui més eficaç i perquè la solidaritat continui i sigui agraïda calen responsables polítics de qualitat. En això hi ha hagut clarobscurs. Per una banda, s'ha après la lliçó del 2004, i ningú ha intentat fer una utilització descarada dels atemptats. Per altra banda, a alguns responsables polítics (com Forn, Zoido i Puigdemont) en algun moment se'ls ha vist superats per les circumstàncies. Sota els focus de la BBC i la CNN un es pregunta si la formació que dóna la política local catalana i espanyola és suficient per fer front als grans reptes del món del segle XXI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario