viernes, 14 de octubre de 2011
Lliçó Asensio (per Francesc Trillas)
Ahir a l'assemblea del PSC a l'agrupació de Sarrià es va produir un d'aquells episodis que ens reconcilia amb la política, la democràcia, i la condició humana. Resulta que, contràriament al que s'havia anunciat en una assemblea anterior, la direcció de l'agrupació (amb la millor de les intencions, però responent a vells tics) va anunciar que proposava una "candidatura de consens" per als 7 delegats que l'agrupació pot enviar al Congrés del PSC de desembre. Es va donar les gràcies a les persones que havien inicialment manifestat la seva intenció de ser delegats, però que havien declinat presentar-se per facilitar el consens. Davant de l'astorament generalitzat, no va ser un dels que havia declinat presentar-se qui s'hi va oposar, sinó un dels 7 de la llista suposadament consensuada: el professor de la UAB Javier Asensio, que no semblava gens intimidat per la presència d'importants dirigents del PSC locals i nacionals. Va dir que ell renunciava a ser delegat (tot i figurar a la llista de "consens") si no hi havia una votació oberta. Es va generar un debat intens que va tenir com a conclusió que diverses persones que suposadament havien declinat presentar-se, s'ho repensessin, i es va produir efectivament una votació oberta amb més candidats que places a cobrir. Es van repartir paperetes, i cada assistent a l'assemblea va poder lliurement posar creuetes al nom del 75% dels llocs a cobrir (com és reglamentari), o sigui 5 candidats. Fet el recompte, Javier Asensio va quedar el vuitè classificat, perdent la condició de delegat que hagués tingut assegurada si no hagués desencadenat el debat que va desencadenar. La llista dels 7 més votats diferia en dos (Asensio i una altra persona) de la llista "de consens". Quan sacrifiquem els interessos individuals en favor de l'interès general comú no només estem clavant un clau en el taüt del vell PSC (per construir-ne un de nou que sigui un millor bé col.lectiu al servei dels nostres ideals fundacionals), sinó que avancem uns metres mes en el camí cap a un món millor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
aquest és el comentari que envia César Millán:
ResponderEliminarApreciat Quico: estic quasi bé d´acord en tot. Només assenyalar que la diferència real és només d´un company. M´explicaré:
A la llista inicial de la executiva hi eren 6 de 7 dels triats. Només a sol.licitut d´una companya que demanà una llista paritària es modificà dita llista.
La "translatio" entre Javier Asensio i JM Carreras (un delegat i altre convidat)crec que és relativament rellevant: tots dos són autònoms en les seves decisions; tots dos van participar activament en les esmenes de la ponència.
Crec que la "llista de consens" i la "llista definitiva" són tan similars, que la executiva hauria de tenir un reconeixement sobre la seva capacitat de tria.
Dit això, entenc el fons de la qüestió, sobre la llibertat d´expresió i de vot de qualsevol militant. Encara més, el recolzo
Cèsar Millán
En Rafael Barba em fa arribar aquest comentari:
ResponderEliminarBenvolgut,
No he sabut entrar els meus comentaris en ele teu blog, però te’ls adjunto:
“En primer lloc, em sembla que la votació va ser molt positiva tot i que els resultats no diferissin gaire de les propostes de l’executiva, però vam guanyar en democràcia interna i amb transparència.
Els partits progressistes estem obligats i necessitats de renovant-se i de renovar la manera de fer política. En primer lloc en el funcionament intern i més el PSC que està en un crisi molt forta i amb importants reptes a curt a i llarg termini.
El debat pre-congressual, de moment i al meu parer no està a l’alçada dels reptes que tenim. A nivell d’agrupació s’hauria d’haver promogut debats de les grans opcions que tenim davant, anant més enllà de la presentació d’esmenes i alhora fer una elecció de delegats més oberta en funció de les opcions a defensar en el mateix congrés.
En qualsevol cas, crec que s’hauria d’obrir en la WEB de l’agrupació un espai reservat per a militats per a poder debatre de manera continuada el que moltes vegades no és possible fer-ho acabar-ho en les assembles i que fos un nou sistema de participació més dinàmic.
Rafel B