Una federació europea al servei del treball

Avui, dia Primer de Maig, és una bona ocasió per recordar com està vinculat el benestar de la classe treballadora amb el futur de la federació europea. En parlarem més (amb Cristina Gallach, Raimon Obiols, Javi López i Laura Ballarín) a l'acte online de la Fundació Campalans, que tothom podrà veure en directe des d'una pantalla a casa seva, el proper dimarts 5 de Maig a les 19h.
El social-federalisme de Thomas Piketty, explicat en el seu darrer llibre "Capital i Ideologia", assenyala que la justícia social en el món del segle XXI només és possible si es desenvolupen estratègies igualitaristes transnacionals, que depassin les estructures de l'estat-nació. Donada la mobilitat del capital i el poder de les grans empreses multinacionals, només una estratègia d'harmonització fiscal i de desenvolupament de formes d'imposició europees i internacionals pot fer possible corregir les desigualtats que es deriven de l'economia de mercat. Una capacitat fiscal europea potent a mig i llarg termini pot facilitar avui un endeutament europeu. Igual que el fort endeutament dels estats avui, que ens està salvant de la misèria, és possible per la seva forta capacitat fiscal. Però avui la fiscalitat dels estats és insuficient, precisament per la mobilitat del capital i els reptes globals: calen béns públics d'una escala que va més enllà de l'estat-nació. Això implica canvis respecte a la situació actual, com per exemple el desenvolupament d'una capacitat fiscal pròpia per part de la Unió Europea (que avui té poder monetari i regulatori, però molt poc poder fiscal directe). Això en períodes normals és molt difícil d'aconseguir, per les inèrcies i els interessos creats de les velles nacions europees, però en moments de gran crisi s'obren finestres d'oportunitat on són possibles canvis institucionals com els que van tenir lloc als Estats Units després de la Crisi de 1929, o a Europa després de la Segona Guerra Mundial. La consciència de vulnerabilitat de les poblacions davant de les pandèmies i els fenòmens climàtics, junt amb l'emergència de mobilitzar una quantitat enorme de recursos per fer front a les conseqüències socials i econòmiques del COVID-19, generen una finestra d'oportunitat d'aquestes característiques.
La llibertat de moviments i el mercat únic a Europa només són sostenibles si van acompanyats de mecanismes de protecció que vetllin pels drets de les persones treballadores. Una fiscalitat justa ha d'acompanyar una transició ecològica justa que no deixi ningú enrera i que, pel contrari, creï oportunitats per a tothom.
Les instàncies federals de l'actual UE (el Parlament, la Comissió, el Banc Central Europeu) han donat bones mostres d'apuntar en aquesta direcció. Resta la inèrcia de les instàncies confederals, especialment el Consell Europeu, que requereix per a les grans decisions de la unanimitat dels estats membres. La desigualtat de les condicions inicials entre territoris fa que no tothom vegi amb igual simpatia els projectes que impliquen solidaritat, i per això és necessari pensar estratègies que visualitzin que en moltes qüestions estem força igualats (la vulnerabilitat al canvi climatic), i també estratègies a mig i llarg termini que ens igualin, que permetin augmentar la productivitat, l'estabilitat i el creixement econòmic de tots els països. Un projecte compartit pot ser la necessitat de desescalar en certa manera la globalització (totalment és impossible i indesitjable), i anar cap a una globalització de mitja distància, on alguns processos productius essencials no depenguin totalment de la producció de països asiàtics, sinó que es generin marges de seguretat que ara no existien.
De totes maneres, l'actual crisi no serà la darrera cruïlla. El federalisme dels Estats Units ha evolucionat superant un període confederal, una Guerra Civil on el confederalisme va intentar ressuscitar, una Gran Depressió, dues guerres mundials, i actualment una presidència disfuncional. No li han faltat cruïlles crítiques de la història. A Europa els estats tenen una llarga història i molt més pes que les colònies inicials als Estats Units, però si no seguim per la via federal d'una major integració al servei de les persones treballadores, el futur és un escenari de paradisos fiscals rodejats d'estats fracassats, com a Amèrica Central o a Orient Mitjà.

I compte amb el framing del drama existencial tremedista; quan un govern nacional s'equivoca no es diu pas que el país X se la juga, o que el país X decep, com si que es diu que Europa se la juga, o que Europa decep, quan són alguns dirigents nacionals, animats pels grups nacional-populistes, els qui volen frenar Europa.