Ajudem el Diplocat a traduïr l'editorial del Financial Times

No estic segur que el Diplocat hagi tingut temps de traduïr al català, per fer-lo accessible al gran públic, l'editorial que ahir va publicar el Financial Times, probablement el diari més prestigiós del món. El Diplocat i la tropa de Raül Romeva estan enfeinats intentant que algú més, a part de Maduro, Otegi i Assange, recolzi la seva campanya independentista. Per això m'ofereixo com a bon català per al que faci falta, i en aquest cas crec que fa falta que es conegui exactament el que diu aquest prestigiós rotatiu, que curiosament coincideix amb els trets bàsics del que diem els federalistes catalans: el referèndum és un error, cal negociar un millor autogovern, i la decisió del Tribunal Constitucional de 2010 també va ser un error. Si algú dubta de la meva traducció, pot consultar el text original, i pot contrastar les meves habilitats amateurs com a traductor repassant un altre servei similar que vaig prestar quan els altaveus processistes van ocultar un article federalista a la primera pàgina de La Repubblica, probablement el diari del món que més ha fet per lluitar contra la corrupció i la màfia, i a favor de la democràcia. Aquest és el text complet traduït de l'editorial del Financial Times aparegut ahir:


EL REFERÈNDUM DE CATALUNYA NO POT SER LA BASE PER CONSTRUIR UN ESTAT: EL CAMÍ PER AVANÇAR ÉS UNA NEGOCIACIÓ PER MILLORAR L’AUTOGOVERN

En un discurs al Parlament espanyol de 1932, José Ortega y Gasset, reconegut filòsof i assagista, va descriure Catalunya com "un problema que no se puede resolver, sólo se puede conllevar". . . Els altres espanyols han de suportar els catalans i els catalans han de suportar els altres espanyols ". Ortega parlava en la turbulenta era de la Segona República espanyola, just abans de la guerra civil del 1936-39, quan el secessionisme català va representar breument un desafiament a la unitat d'Espanya. Vuit dècades després, les condicions polítiques són molt diferents. No obstant això, una dosi de la saviesa i el sentit comú d'Ortega és molt necessària quan vivim la intensificació de la confrontació entre els separatistes de Catalunya i les autoritats centrals d'Espanya.
El govern regional de Catalunya i els seus aliats secessionistes estan pressionant amb plans per fer un referèndum sobre la independència  l'1 d'octubre. Això ho fan en contra del Tribunal Constitucional d'Espanya, la màxima autoritat en aquests assumptes, que va suspendre la llei catalana per a la votació. Ho fan tot i que l'article 2 de la Constitució espanyola de 1978 fa referència a "la indissoluble unitat de la nació espanyola" i "la pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".
A part dels arguments jurídics, que afavoreixen les autoritats centrals d'Espanya, els arguments polítics dels separatistes de Catalunya no són consistents. En les eleccions regionals celebrades al setembre de 2015, les forces independentistes que van des dels nacionalistes de centre-dreta fins als esquerrans radicals van guanyar una estreta majoria dels escons, però no van obtenir la majoria de tots els vots emesos. Això no era una base per accelerar el programa secessionista.
No obstant això, el govern i el legislatiu regional han avançat, de totes maneres, i d'una manera que s'aparta amb celeritat de les normes democràtiques adequades per a un assumpte de tal importància. La llei de referèndums de Catalunya, aprovada el 6 de setembre, no estableix un llindar mínim de vots perquè el resultat sigui vàlid. En teoria, una petita minoria de l'electorat de la regió podria provocar una declaració d'independència. En aquestes circumstàncies, i sense oblidar l’enorme controvèrsia legal que envolta  la votació, qualsevol proclamació d'una Catalunya independent quedaria desproveïda de legitimitat política.

Les comparacions amb referèndums i actes d'independència en altres democràcies són instructives. Quan el Quebec va votar sobre la separació de Canadà el 1995, i quan Escòcia va votar sobre la secessió del Regne Unit el 2014, ho van fer amb el consentiment del govern central i en plena conformitat amb la llei. Quan els tres estats bàltics van declarar la independència de la Unió Soviètica en 1990-91, tenien tot el dret a fer-ho perquè Josef Stalin els havia robat la seva condició i llibertat en els anys quaranta. No es pot aplicar cap d'aquestes condicions  a Catalunya i Espanya.
Sens dubte, l'objectiu a curt termini dels separatistes catalans no consisteix a emetre una declaració d'independència, que seria un gest retòric buit, sinó que és  impulsar eleccions regionals amb l'objectiu d'ampliar les files de la coalició independentista. També poden esperar que Mariano Rajoy, el primer ministre d'Espanya, i el seu govern, responguin amb tanta duresa als secessionistes que aquests es puguin presentar d’una forma encara més visible com a víctimes de la repressió política.

Tant si es fa com si no el referèndum, el pas essencial per a ambdues parts és obrir negociacions serioses sobre una versió actualitzada d'autonomia per a Catalunya. L’estatut de 2006, aprovat per les cambres legislatives  espanyoles i catalanes i pels electors de Catalunya en un referèndum, però desencertadament invalidat el 2010 pel Tribunal Constitucional espanyol, seria un bon lloc per començar.