domingo, 27 de octubre de 2013

Historiadors amb la samarreta nacional

Vaig estudiar la llicenciatura en Història a la UAB entre 1983 i 1988. Després vaig estudiar Econòmiques i m’he dedicat més a l’economia, però mantinc un gran respecte per la història i pels historiadors, i una certa frustració per no ser un historiador de veritat. De la Facultat de Lletres de la UAB no m’agradaven algunes coses (com el caos permanent, que no existia a la Facultat d’Econòmiques, algunes escales més avall), però me n’agradaven bastantes coses, i vaig aprendre entre altres dues lliçons:
-Cal desconfiar de les versions oficials de la història, especialment les de carácter “nacional”, habitualment centrades en mites justificadors d’interessos relacionats amb el present.
-La interpretació marxista de la història té un poder explicatiu notable, perquè ens ajuda a situar l’evolució de tots els procesos socials en el context dels interessos materials.
No cal dir que aquests aprenentatges estan subjectes a nombrosos matisos, però m’han resultat força útils per entendre moltes coses, i en línies generals no res del que després he après llegint, viatjant, estudiant economia o participant en l’acció col·lectiva, m’han fet pensar que fossin incorrectes.
Per això trobo especialment lamentable que els senyors Tortella, a una banda del quadrilàter, i els senyors de Riquer i Albareda, a l’altra, s’hagin posat la samarreta o el pantaló de boxa amb la seva respectiva bandera nacional, i oblidant tota mena de matís, s’hagin posat a intercanviar cops de garrot intel·lectual. El senyor Tortella diu entre altres comentaris de traç gruixut que els catalans tenim gelosia del poder de la llengua castellana. No només no tenim gelosia, sinó que ens sentim orgullosos de parlar-la i poder admirar les grans creacions d’aquesta llengua, fins i tot contribuir-hi, i alhora poder posar de manifest els enormes disbarats que es diuen de vegades amb ella. Els senyors de Riquer i Albareda no creuen que hi hagi res de veritat, pel que sembla, en l’acusació d’adoctrinament nacionalista de la població catalana, fins i tot després d’haver estat humiliats com a historiadors catalans al veure com els show men Miki Moto i Jordi Soler passaven per davant de tots ells com a directors d’activitats de debat i estudi en el tricentenari dels fets de 1714.

1 comentario:

  1. Malgrat que jo sóc només un aficionat a la història, també em preocupa molt llegir anàlisis que s'assemblen molt als pamflets, com passa avui. La lectura marxista de la història actua com una il·luminació, i quan la descobreixes crec que es produeix una epifania del coneixement (qui sóc, d'on vinc, i on podria anar sabent d'on vinc). Així, des de la guerra de 1714 a la guerra civil o la "transició" es comprenen i finalment les dades encaixen.
    En cert sentit, la interpretació marxista s'apropa al mític "pensament crític" que tanta falta ens fa com a col·lectiu.
    A mi no em sorprèn gens que la Generalitat hagi pensat en Mikimoto o Toni Soler per a dirigir la commemoració, perquè responen al model acrític, a la cultura de l'espectacle i al negoci del show, finalment. Em fa vergonya que això passi al meu país, això sí.

    ResponderEliminar