domingo, 6 de diciembre de 2015

La paradoxa de Bourg-Madame

El passat divendres vaig assistir com a membre del tribunal a la defensa de la tesi de Rafael Rubio a la Universitat de Barcelona. El contingut de la tesi feia referència a diferents aspectes relacionats amb la regulació del sector de les telecomunicacions, en especial en els mercats de banda ampla i telefonia mòbil. Tot i que els exercicis empírics continguts en la recerca tenien a veure amb el cas espanyol, a la tesi també hi havia referències al debat europeu sobre aquestes qüestions. En el darrer capítol s'apuntava que en els darrers temps semblava haver-hi per part de les autoritats europees un intent d'afavorir una indústria europea de les telecomunicacions més concentrada, per poder fer front en la competència internacional a les grans multinacionals nordamericanes i asiàtiques. Tot i que sembla que aquesta estratègia és encara objecte de debat en el nivell europeu, jo vaig apuntar una idea que ja havia escrit en un recent article per a una revista de la UOC, Oikonomics. Aquesta idea fa referència a la necessitat d'avançar cap a un autèntic mercat europeu de telecomunicacions, i que fós en aquest context, i només en aquest context, on fós possible augmentar el nivell de concentració empresarial, és a dir, on fós possible disminuir el número d'empreses a través de fusions i adquisicions, i per tant augmentar la dimensió mitjana de les empreses competidores. Així seria possible assolir les economies d'escala i la capacitat d'innovació que són possibles en grans mercats com la Xina i els Estats Units. Serviria de poc que augmentés la concentració si seguim amb mercats artificialment nacionals. És una gran paradoxa que a Europa un ciutadà s'adongui que està creuant una frontera només perquè sent un xiulet al telèfon mòbil. Per exemple, avui quan passegem o circul·lem en cotxe entre Puigcerdà (Espanya) i Bourg-Madame (França), no s'ha de fer cap tràmit doaner, ni s'ha de canviar de moneda, però es canvia d'operador telefònic, quan precisament la tecnologia ho requereix menys que mai. En la legislació, també canvien altres coses, tot i que no les fonamentals. Però és absurd que avui les llicències de telefonia mòbil segueixin controlades pels estats-membres, quan podria haver-hi grans operadors competint per tot el mercat europeu com ho fan als Estats Units, sense "roaming" ni canvis d'operador. Igual que és absurd que els operadors de televisió per satèl·lit tinguin llicències nacionals, en comptes de poder disposar de plataformes de televisió per satèl·lit d'escala europea, o de programació compartida en la televisió digital terrestre. Quan un partit polític posarà en el seu programa que es pugui veure la televisió pública britànica o la francesa a la TDT? Suposo que abans que això passi Internet ens acostarà més al món desitjat que la legislació, però seria millor acostar-nos-hi per una via ordenada i regulada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario