Catalunya, engranatge d'un sistema federal

Molta gent a Catalunya s'omple la boca amb la paraula país: un "projecte de país", "el país necessita", etc. Cap problema, "paese" a Itàlia significa poble, i crec que a l'Empordà encara es fa servir en aquest sentit (fins i tot quan Lluís Llach diu "el meu país és tan petit", em sembla que es refereix a Verges, el poble on un parent seu va ser alcalde franquista -cap problema, un parent meu també ho va ser d'un altre poble, una afectació comuna a Catalunya, on va haver-hi centenars de catalans de vuit cognoms alcaldes franquistes). Com la paraula nació, cadascú la fa servir com millor li agrada. Són paraules polisèmiques i cadascú s'agafa al significat que més li convé.

Ara bé, aquells que la fan servir pensant-se que Catalunya és quelcom especial, com orbitant més enllà de la lògica de les coses reals, cometen un greu error. I malauradament, em fa l'efecte que hi ha moltes persones que a la darrera dècada han caigut víctimes d'aquesta fal·làcia. Si fóssim conscients de l'autèntica dimensió de les coses, potser seríem capaços de gestionar millor la realitat, i treure millor partit de les nostres oportunitats com a comunitat (com a grup, com a societat, com a "país"...).

El cert és que Catalunya és un engranatge, una peça més d'un sistema complex. Un engranatge que forma part d'un estat membre de la Unió Europea, anomenat Espanya, amb la resta del qual ens uneixen lligams de parentiu, comercials, culturals, històrics i geogràfics. Una Unió Europea que és el principal espai de llibertat, prosperitat i benestar del món, i que cada vegada més posa els recursos en comú per fer front a desafiaments comuns, un dia una pandèmia, un altre dia una guerra a les seves fronteres, i cada dia la lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic.

Si fóssim més conscients del biaix fortament federalista que té la realitat (per analogia amb el que l'economista Krugman anomena el liberal bias de la realitat econòmica -traduïr liberal per progressista sisplau), perdríem menys el temps. Catalunya podria jugar un paper molt important com a operador en aquest sistema federal complex, en aquesta democràcia multinivell on cada vegada més s'han de mancomunar els recursos. La Generalitat, l'administració més important que opera a Catalunya (si bé no l'única), podria jugar amb el seu poderós pressupost i les seves importantissimes competències, un rol crucial en aquest sistema, si prengués consciència de la importància de comptar amb aliats, de cooperar, de posar en comú plans i recursos.

Raimon Obiols ho ha explicat en el seu recent llibre "El temps esquerp" i en la seva exemplar entrevista al Canal 3.24: va fer més la Mancomunitat de Prat de la Riba en pocs anys i competències que la Generalitat contemporània en ja més de quatre dècades, i un abundant paquet competencial i pressupostari. Potser si baixéssim del núvol i toquéssim de peus a la terra federal, els recursos estarien més ben emprats.