Si ordenem les 60 seccions censals de la ciutat de Girona des de la que té la renda per càpita més baixa a la que té la renda per càpita més alta, a les passades eleccions municipals, el PSC és la primera força política a les 11 primeres seccions censals (les de nivell de renda més baix). Cal arribar a la dotzena per trobar una secció censal on la CUP passa per davant del PSC (en aquesta dotzena secció, el PSC és la segona força política). A les 20 primeres seccions censals d’aquesta llista (les vint de renda més baixa), el PSC és la força més votada en 17 seccions censals, i la CUP en 3.
Si comencem la llista per l’altre extrem, per la secció censal de renda més alta, Junts és la força més votada en la majoria de seccions censals, però no en totes. De les vint seccions censals de renda més alta, la CUP és la primera força política en 7 seccions censals, i Junts (l’aliat de la CUP i ERC en el govern municipal) ho és en 13. Junts i la CUP es reparteixen el primer i el segon lloc en 18 d’aquestes 20 seccions censals més riques. Cal arribar a la vint-i-setena secció censal més rica perquè el PSC (força política més votada en el conjunt de la ciutat) sigui la força més votada.
Les dades me les han proporcionades els companys del PSC de Girona i són fàcils de recollir. Si a algú li fa mandra replicar l’exercici, li puc passar la taula amb les xifres. Per altra banda, no són massa diferents de les d’altres poblacions de Catalunya. És sabut que a Barcelona, Junts es va imposar als barris i districtes més rics, i el PSC als barris i districtes més pobres. Miguel Guillén ha agafat l’hàbit de relacionar renda i vot a les successives eleccions a Mataró, i aquesta vegada li ha tornat a sortir el de sempre: els independentistes no guanyen a cap barri de renda baixa i la correlació entre vot independentista i nivell de renda és positiva: com més pobre és el votant, menys propensió al vot independentista.
Però és especialment rellevant que la correlació es mantingui a Girona de forma tan espectacular. Per la confluència de dues raons. Perquè Girona (la ciutat de Puigdemont, la ciutat on Torra ha situat la seva base) ha estat sotmesa com poques altres poblacions a la propaganda independentista els darrers 10 anys. I perquè una part important d’aquesta propaganda consisteix a dir que el procés és quelcom progressista. No que és transversal. Que és progressista.
Sense anar més lluny, el nou Alcalde de Girona, Lluc Salellas, de la CUP (que va pactar, legítimament, amb Junts i ERC per evitar que la llista més votada del PSC de Sílvia Paneque obtingués l’alcaldia) en el seu discurs de presa de possessió, va reivindicar un fil històric progressista, que anava des del POUM al Procés de Carles Puigdemont passant pel PSUC.
No pretenc aquí fer cap especial reflexió sobre si el secessionisme d’una comunitat relativament rica pot ser d’esquerres o no. Però sí que dic que sembla que no han convençut als qui més es poden beneficiar de polítiques progressistes: les persones de menor nivell d’ingressos.
No dubto que hi ha persones ben intencionades que ho han provat, que el Procés fos quelcom progressista. Però el mínim que es pot dir és que no han aconseguit convèncer les bases socials de qualsevol projecte progressista. El fracàs d’ERC a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, territori que van prioritzar a les municipals, s’afegeix als mals resultats de Junts i la CUP a quasi tots els barris obrers de Catalunya.
Se’n parla una mica amb la boca petita, de la persistència del vot de classe a Catalunya. Potser perquè no només trenca el discurs progressista del procés, sinó perquè també fa trontollar aquells crítics del PSC que es van passar la campanya municipal parlant de sòcio-vergència (on ha quedat?) i d’un PSC sotmès als lobbies. No sembla que aquests discursos hagin convençut tampoc els votants dels barris de renda baixa de Catalunya.
En el futur, els independentistes hauran de ser molt més convincents o canviar molt si volen convèncer a una part rellevant de votants de nivells d’ingressos baixos, o hauran de confiar en un canvi sòcio-demogràfic en aquests barris. Però la veritat és que a poc que es passegi per les ciutats i pobles de Catalunya, el que veiem és una societat cada vegada més diversa, poc compatible amb un discurs que combini el nacionalisme i el progressisme.
Es parla del fracàs del Procés, però en realitat no ha fracassat del tot, encara que ha fracassat bastant (Catalunya està lluny de ser independent, i el PSC està més viu que mai): però encara, per exemple, gràcies al Procés, el PSC no té l’Alcaldia de Girona, perquè l’únic que uneix els tres partits que comparteixen l’Ajuntament, en teoria, és el Procés. El que ha fracassat del tot és el discurs progressista del Procés. No estic segur que sigui una bona notícia, perquè alguns poden estar temptats de provar quelcom que sí que seria realment perillós, i si no pregunteu a Ripoll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario