Estem massa tranquils?

A Catalunya no hi ha cap institució que estigui preparant plans de contingència que preveguin quelcom semblant a la "independència". Crec que ni tan sols la Generalitat mateixa. Hi ha entitats i institucions, com el FC Barcelona i alguna universitat, que s'han adherit amb tota alegria al "pacte" pel referèndum, però que no tenen creat ni un grup de treball, ni una unitat, ni una comissió, per avaluar escenaris relacionats amb un canvi institucional a Catalunya. Fa poc es va reunir la rectora de la meva universitat (que no s'ha adherit a aquest "pacte") amb el president de la Generalitat i, almenys del comunicat oficial, no en consta que el Sr. Puigdemont avisés a la Sra. Arboix de cap canvi a curt, mitjà o llarg temrini, relacionat amb el marc legal actual que permet que els treballadors i les treballadores de la Universitat cobrin la seva nòmina, i els títols universitaris dels estudiants tinguin validesa a tota Europa. I malgrat això, en la superfície de les coses, no hi ha més remei que parar atenció al fet que ahir va deixar el govern de la Generalitat el seu darrer servidor públic, és a dir, la darrera persona que estava allà perquè creia honestament que estava prestant un servei públic, de caràcter institucional, a la ciutadania. Em refereixo a Albert Batlle, veí meu i amic, i fins ahir Director dels Mossos d'Esquadra. Ha estat substituit per un personatge fanàtic amb clares tendències xenofòbiques, si fem cas a una sèrie de tuits que els mitjans de comunicació tradicionals i "socials" han trigat hores, potser minuts, a trobar. Els qui hem llegit a Timothy Snyder, estudiós de les forces para-militars a l'Europa del segle XX, i que ens parla de la història com a advertència, no hauríem d'estar una mica més preocupats? Suposo que ens refiem de la solidesa de les institucions formals i no formals (com el sentit institucional dels sindicats de mossos) democràtiques del segle XXI, en especial de les institucions europees, i entre elles (jo no tinc patrimoni, però tinc un sou) la funció del banc central europeu com a prestamista en darrera instància i per tant manguera dels nostres caixers automàtics en cas d'emergència. Al govern de la Generalitat des d'ahir em temo que no hi queda cap servidor públic (em refereixo al personal polític, no al personal funcionari; si hi és, sisplau que ho demostri). Això fa més creïble que el reducte que hi roman després de les purgues successives de moderats intentarà fer alguna cosa, però també fa més imaginable que allò que intentaran no tindrà ni cara ni ulls. Volien crear un estat nou de la Unió Europea, la Dinamarca del Sud, i sembla que el que estan planejant de veritat és fer una acampada al parc de la Ciutadella. Però potser els estem infravalorant.