L'estratègia dominant és ajudar a Federalistes d'Esquerres

Tothom fa pronòstics i cadascú contesta a la seva manera la pregunta rutinària de "què passarà a Catalunya?", pregunta que crec que és la que més s'ha fet la societat catalana en els darrers 4 anys, mentre les coses anaven passant, una darrera l'altra. En realitat sempre he pensat que la pregunta important és "què passarà a Europa?". Jo sóc de l'opinió que el que passarà és el que ja ha passat, és a dir, una acció continuada d'una part de la societat per controlar la societat catalana (com en altres territoris per controlar altres societats) amb l'excusa d'un suposat pla independentista, pla que en la seva substància no és seriós ni és democràtic ni té aliats internacionals, ni té cap possibilitat de dur-se terme. Però: i si estic equivocat? És a dir, i si sí que és seriós? I si estic infravalorant la capacitat dels dirigents independentistes per dur a terme els seus plans, com altres societats han infravalorat la capacitat d'altres moviments que semblaven excèntrics en altres moments de la història? Al cap i a la fi, els economistes, politòlegs i altres científics socials són molt proclius a equivocar-se a l'hora de fer prediccions, o de no fer-les. De totes maneres, crec que encara que estiguem equivocats alguns en el pronòstic (jo crec que no ho estic, però tampoc no ho descarto del tot), sigui quin sigui el grau de solvència del projecte independentista, l'estratègia dominant de l'esquerra federalista és seguir fent allò que fem i fer-ho millor. El concepte d'estratègia dominant en teoria de jocs és aquella estratègia que dóna uns millors resultats sigui quina sigui l'estratègia triada pels altres participants en el joc, i siguin quines siguin les creences que tenim sobre allò que faran els altres participants. No sempre hi ha una estratègia dominant, sinó que moltes vegades quina és la millor estratègia sí que depèn del que facin els altres (i l'Equilibri de Nash soluciona aquest problema). Però en aquest cas crec que sí que hi ha una estratègia dominant, almenys si ens fixem en el que està fent molta gent. Tant si els dirigents independentistes són més com si són menys solvents, cada vegada més persones, a Tarragona, a Girona, a Lleida, ahir al Maresme, i a tants altres llocs, veuen que la solució és reforçar una entitat que ha acumulat un capital que altres entitats no han acumulat (potser ho faran en el futur, el meu màxim respecte), i aquesta entitat es diu Federalistes d'Esquerres. Així ho han fet molts veterans dirigents locals de l'esquerra que troben un nou motiu per engrescar-se en el compromís col·lectiu, així ho fan molts sindicalistes (sobretot de CCOO, però també de la UGT), com les admirables persones lluitadores de moltes batalles que han creat el grup de l'entitat a Badalona i que han promogut una visita a la tomba de Machado que ha engrescat a la resta de federalistes arreu de Catalunya. Així ho fan nous líders de noves generacions, com la politòloga que ahir va presentar l'acte a Premià, o la que ho va fer fa unes setmanes a Badalona, o els que organitzen la participació catalana (on estàs Diplocat?) a la manifestació europeïsta de Roma del 25 de març. No hi ha res més saludable que canalitzar la indignació cap a una iniciativa estructurada i constructiva. Com es pot ajudar encara més? Doncs com s'ha fet sempre: anant als actes, fent-se membre (federant-se) i implicant-se en la mesura de les possibilitats de cadascú, recolzant des de les xarxes socials, contribuint financerament a campanyes com la del documental FEDERAL -posant diners o si ja ho has fet demanant a altres que ho facin. El combat per la fraternitat serà llarg i no es guanyarà donant cops de pal de cec.