Democràcia a la carta

Malgrat la retòrica, la veritat és que els fets impulsats pels líders del moviment independentista de Catalunya han vingut grinyolant respecte a la democràcia des del primer dia. Avui un editorial de Federalistes d'Esquerres posa en qüestió que els procediments parlamentaris que pretenen seguir estiguin en consonància no només amb la legalitat espanyola o catalana, sinó amb principis universalment assumits provinents del dret romà. Els intents reexits d'amagar un president sortint que es tornava a presentar perquè no hagués de retre comptes, la constant manipulació dels mitjans públics de comunicació, la negativa a sotmetre's a la divisió de poders, i ara els intents (denunciats pel Tribunal de Garanties Estatutàries català) de promoure un referèndum per la via ucraïnesa de l'Est, constitueixen un paquet d'una gravetat insòlita, que fa molt difícil d'entendre que hi hagi persones de passat demòcrata i progressista que encara ho defensin. Suposo que ja és inútil per a algunes d'aquestes persones recordar que hi ha molts exemples de referèndums sense democràcia i de democràcies sense referèndums. Alemanya en diferents èpoques històriques es podria posar com exemple dels dos fenòmens. Però potser valdria la pena posar-los de manifest en quina companyia internacional s'estan quedant. El seu aliat al País Basc és Otegi (o Ibarretxe) i no Urkullu, el seu aliat a Espanya (només per al referèndum) és Pablo Iglesias i no un Ramón Jáuregui o un Ángel Gabilondo. Amb això volen convèncer a la Sra Merkel o a algun líder europeu amb cara i ulls que no sigui de la Lliga Nord o dels Autèntics Finlandesos? Amb pràctiques que els acosten més a Putin i a Le Pen? Només ha faltat que un conegut sociòleg independentista, en nom de la llibertat d'expressió, hagi criticat que les universitats públiques catalanes no s'hagin adherit als "Pactes" successius pel dret a decidir o pel referèndum. No serà que no ho han fet precisament en exercici de la seva llibertat? Diu que a la Universitat no promovem el debat sobre el "procés" perquè tenim un sistema d'incentius espanyol. Jo sóc Professor Agregat (una figura estrictament catalana), he estat acreditat i m'han avaluat positivament dos sexennis de docència i dos de recerca a l'agència catalana de qualitat, i fa segles que només vaig a conferències i trobades acadèmiques internacionals i no espanyoles. Sobre el "procés" i la intel·ligència ja em vaig esplaiar una vegada. I no m'ha semblat d'interès acadèmic parlar a la universitat de l'independentisme català (excepte en un treball amb un estudiant de doctorat), tot i que parlo de qüestions relacionades com l'acció col·lectiva, l'economia pública, la globalització, l'elecció social, les relacions entre economia i política, totes les quals em refermen en les meves posicions federalistes (que exhibeixo en general fora de la universitat). I com jo, centenars de professionals que rebutgen la majoria amb discreció riure les gràcies a un moviment cada vegada més inquietant, encara que se'ns intenti vendre els seus líders com a estadistes cultes, quan també són ex-presentadors de reality shows and una verborrea incontenible (i no una memòria prodigiosa). Aquest sociòleg que critica la nostra passivitat s'emporta un disgust quan cada matí veu el seu campus despoblat d'estelades. Altres hi respirem llibertat.