Paluzié obre la veda

Un conegut diputat independentista català contrari al Referèndum Unilateral d'Independència (RUI) s'ha preguntat a Twitter si anirà a la foguera o a l'exili després de veure com una de les líders intel·lectuals del procés independentista català, la senyora Elisenda Paluzié, ha dit a la mateixa xarxa social que aquells que estan en contra del citat RUI fan "la feina bruta a l'unionisme." Si no estic equivocat, la Sra. Paluzié és o ha estat fins fa poc la Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Si aquest és el grau de civilitat d'una degana de facultat contra un independentista discrepant (per cert, de la seva facultat), un pot imaginar-se quin serà el nivell del debat en persones que tenen menys responsabilitat i un altre nivell de formació, i que ataquin no només a independentistes discrepants sinó a algú que no abraci la fe independentista. Tots coneixem exemples d'intolerància a twitter, i per descomptat no només venen del costat del nacionalisme català (tot i que els nacionalismes en general generen forces exemples d'intolerància). El que és preocupant és que aquests casos provinguin de persones que haurien de donar exemple. Igual que el conegut diputat independentista, a mi el RUI no em sembla una bona idea (encara que no em sembla ni el primer ni l'únic disbarat del moviment independentista), però està sent força útil per veure el nivell de divisió i desorientació en què es troba el procés independentista català. Un RUI només serveix per fer bullir l'olla (per segona vegada, el 9N ja va ser un RUI): la Lliga Nord Italiana va fer un RUI i una DUI al 1996 i tot va seguir igual, sense que les Nacions Unides ni es preocupessin pel que estava passant (això sí, la Lliga Nord va aconseguir un grau elevat de mobilització per guanyar posicions en les eleccions successives). Un referèndum plenament legal d'independència també té molts problemes, incloent la divisió social (els atacs racistes es van multiplicar per cinc després del referèndum de Brexit), el tancament en fals i la contraproduent simplificació. En el món mental de la CUP, una comunitat fa un RUI i al cap d'un mes "desconnecta". En el món real, ni tan sols un referèndum legal (com el del Brexit) serveix per desconnectar: el Regne Unit segueix a la Unió Europea i no se sap quan deixarà de formar-ne part, i ja han passat dos mesos i mig del referèndum. Des de fa temps, cada pedalada addicional dels líders independentistes catalans els fa perdre personal qualificat. El RUI ha estat criticat no només pel conegut diputat sinó també per intel·lectuals independentistes com Ferran Requejo. A aquest pas l'independentisme quedarà en mans de persones extremes com Elisenda Paluzié o els dirigents de la CUP. Mentrestant, entre tots podríem fer un esforç per mantenir les formes. A mi un senyor que discrepa de les meves propostes de multilingüisme a Espanya m'ha dit que estic mal informat perquè sembla que no entenc que el català no és com el francès al Canadà, perquè el francès és un gran idioma mundial. La veritat és que estic força ben informat de la salut mundial de l'idioma francès, el que passa és que no crec que el fet que el català no sigui un gran idioma internacional sigui cap impediment perquè pugui tenir un status oficial a tota Espanya (no cal que l'aprengui tothom). Aspiro a veure un dia a l'aeroport de Barajas un cartell que digui "Benvinguts a Espanya" (com a la frontera de British Columbia, un estat anglo-parlant del Canadà, hi ha un cartell que diu "Bienvenus au Canada", en francès). Però estic disposat a lluitar pel dret a manifestar-se sense rebre cops de garrot de twitter d'aquells que no hi estan d'acord.