Diversitat monetària i federalisme

La vella idea d'un estat, una moneda, una llengua, un exèrcit... és una idea morta. És a dir, és una idea morta com a realitat visible, tot i que perviu en la mentalitat de moltes persones. La pràctica absurda i poc descriptiva d'associar una llengua a una bandera d'un país (per exemple, la llengua castellana a la bandera espanyola) tendeix a ferir a moltes persones, que creuen que aquella llengua no és exclusiva dels habitants d'un país i que altres habitants d'aquest país també tenen altres llengües. A Europa l'exèrcit és compartit, igual que compartim la moneda oficial, l'euro. L'estat-nació ha mort, com més aviat adaptem la nostra mentalitat a aquesta realitat, més aviat serem capaços de gestionar-la. Per això va ser molt encertat l'acte que vam celebrar ahir a Vilanova i Geltrú, sobre la relació entre les monedes locals i socials, com la Turuta de la capital del Garraf, i el federalisme. L'existència d'aquesta molt interessant iniciativa d'economia social demostra que ningú té ja el monopoli de la sobirania. En el cas concret de les monedes, la tendència a l'homogeneïtzació de les monedes oficials recolzades per un Banc Central (com l'euro) conviu amb la tendència a la diversitat monetària, deguda a la proliferació de les monedes socials i a les monedes virtuals, com el bitcoin. Igual que fem servir cada vegada més diverses llengües per a realitzar funcions diferents, també podem utilitzar diferents mitjans de pagament per a diferents funcions. En particular, monedes locals com la Turuta, poden permetre als seus usuaris implicar-se en interaccions amb objectius socials, com és la promoció del comerç local per reduïr l'impacte sobre el medi ambient. No totes les transaccions humanes s'esgoten en el mercat entès tradicionalment, sinó que hi ha moltes interaccions comunitàries que es poden facilitar amb mitjans facilitadors de l'intercanvi. Igual que fem servir petons, abraçades, encaixades de mans o somriures d'intensitat variable amb diferents persones, també podem utilitzar mitjans facilitadors de l'intercanvi diferents per a diferents tipus d'interaccions humanes. Per això crec que avancem cap a una Europa on malgrat les dificultats estarem cada vegada més integrats, però també tindrem molta llibertat per organitzar noves institucions, sense enfrontar-les, en els nivells més locals. La diversitat institucional permet experimentar i trobar solucions proposades des de baix, que difícilment funcionaran si només són promogudes pels governs tradicionals. Si monedes com la Turuta són vistes com a eines per a realitzar objectius als quals difícilment s'arriba amb les monedes oficials, segur que seguiran proliferant, i ho faran sense posar en absolut en risc els objectius d'estabilitat monetària i financera que garanteixen els bancs centrals quan operen bé. Llarga vida a la Turuta!