És Esquerra Republicana un partit seriós?

Tinc respecte pels votants i militants d'ERC i crec que molts d'ells van fer aportacions positives al benestar dels ciutadans de Catalunya durant els anys dels governs d'entesa (malanomenats del tripartit). Tinc bona opinió de persones com Joan Ridao o Josep Bargalló (encara que no entenc la seva infantil alèrgia a les corbates). Acostumo a discrepar del que diu l'ex-conseller Tresserres, però em sembla una persona seriosa i respectable. Però sembla que des que ERC va abandonar la seva aliança amb les esquerres i s'ha abraçat amb la Convergència de Pujol i Mas en l'acceleració independentista, ha quedat en mans d'una sèrie de dirigents que progressivament van abandonant tota pretensió de respectabilitat. El candidat que han triat per encapçalar la llista per al Congrés de Diputats, el senyor Rufián, s'ha cobert de glòria ja diverses vegades en els pocs dies que portem de campanya, un dia anomenant feixistes als pares de la Constitució (encara que entre ells hi hagi persones que haguessin patit la repressió franquista com Jordi Solé Tura), un altre dia sabent-se que va abandonar la seva feina per finançar amb el subsidi d'atur la seva participació en la campanya electoral, i dia si dia també obsequiant-nos amb una retòrica entre descarada i pueril. Com serà la seva falta de seriositat que en els cartells el partit ha decidit tapar-li el protagonisme amb algú tan poc seriós també com el senyor Joan Tardà. Aquestes són les persones que tristament avui dominen a ERC, junt és clar amb el seu líder Oriol Junqueras, un senyor que no va aconseguir consolidar-se com a professor universitari, i que tenia com a feina anterior ser presentador d'un reality show històric a la televisió. Això no impedeix que ara se'ns asseguri que dirigirà les conselleries econòmiques al govern de la Generalitat. Agafem-nos fort. Tot això és rellevant perquè jo sóc dels que creu que Esquerra és l'únic partit de veritat independentista a Catalunya. Convergència ha utilitzat de forma oportunista l'independentisme, però amb molts dubtes sobre la seva viabilitat, i la CUP vol utilitzar l'embolic independentista també de forma instrumental per capgirar-ho tot (a Catalunya, és clar, no als paradisos fiscals). Però ERC és genuïnament independentista, s'ho creuen i ho volen com a prioritat davant d'altres coses. El que passa és que sorprèn llavors que no facin cap esforç per semblar que tenen estadistes, que deriva d'Estat. I també sorprèn que amb dirigents d'aquest nivell alguns ex-socialistes hagin agafat aquest partit com a partit de referència, pensant-se que serien el nou pal de paller de l'esquerra catalana. Si algun d'ells de veritat es creu que Rufián i Tardà negociaran seriosament a Madrid la independència de Catalunya, crec que s'ho haurien de fer mirar. (M'adono que he aconseguit escriure un post sobre la falta de seriositat de l'actual ERC sense parlar del seu principal candidat al Senat, el jutge Vidal...).