2015: l’any dels Fernandes

El millor llibre de 2014 per a mi finalment no ha estat el de Piketty (que és un dels millors) sinó el de Ricardo Fernández Aguilà, “Un Fernandes entre banderas”, que m’he llegit aquests últims dies amb gran plaer. La humilitat, serenitat, i subtil sentit de l’humor de l’autor esperem que inspiri un propòsit d’any nou per a molt(e)s catalan(e)s i espanyol(e)s.

A allò que alguns hi hem posat arguments acadèmics, de vegades massa enrevessats, Ricardo Fernández hi posa senzillesa i humanitat, a favor del diàleg i la convivència, per exemple en l’inspirat capítol “Ir o no ir a la consulta”, les millors lletres que s’han ajuntat fins on jo he vist contra la trampa del “dret a decidir”.

El 2014, que havia de ser el gran any de l’independentisme, acaba amb un gust com a mínim agredolç per als independentistes catalans. Els números no els surten (ni els aliats, ni els procediments en l’Europa federativa del segle XXI), i ja pràcticament no saben com seguir pedalant, ara que queden enrera tricentenaris i consultes i moltes energies consumides dels nostres monotemàtics governants. Josep Lluis Carod Rovira va pronosticar fa uns anys que el 2014 Catalunya seria independent. Al veure que l’any designat pels déus no sols arribava sinó que anava passant, la Sra. Forcadell va endarrerir la declaració d’independència al dia de Sant Jordi de 2015 (ja falta poc). Artur Mas ho allarga una mica més, per a d’aquí a 18 mesos. Mentre que Andreu Mas Colell, sempre més calmat, ja va dir fa temps que si no era aquesta generació seria la següent. Serà una qüestió empírica comprovar si el souflé puja o baixa d’aquí a  la propera generació, jo francament espero que altres souflés molt més saludables pugin més que aquest. La qüestió per a alguns és mantenir la flama viva, no fós que les masses comencessin a preguntar què estan fent amb el nostre govern, amb el nostre estat del benestar i amb la seva corrupció.

Confiem amb la gent que sempre ens acaba treient les castanyes del foc, la gent del poble, els Fernandes de Catalunya i els treballadors i treballadores de tot arreu, per avançar cap al diàleg, la concòrdia, i la fraternitat. Feliç any 2015.