Imatges ridícules

Hi ha imatges que deixen en ridícul els seus protagonistes. Dues imatges que entrarien en aquesta categoria les he vist avui.
En una d'elles, les joventuts nacionalistes de Catalunya ensenyaven una pancarta enorme en un míting de Convergència i Unió, que deia, en anglès, "We Want to Vote", que vol dir "Volem votar". La pancarta és ridícula perquè tenia lloc en un míting electoral propi d'un país lliure on 48 hores després havien de tenir lloc unes eleccions democràtiques on la ciutadania votaria tan lliurement com a tot Europa, el continent més democràtic del món. La pancarta, enorme i ben editada, és a dir, no gens improvisada, s'estenia mentre parlava Artur Mas, líder del seu partit, i president de la Generalitat perquè va guanyar unes eleccions lliures on els ciutadans de Catalunya van poder votar lliurement, després que el mateix president exercís la seva potestat legal de convocar eleccions quan li dongui la gana. A Catalunya alguns intenten transmetre la sensació que no es pot votar, que la democràcia està suspesa, contra tota evidència. Estem votant permanentment, i l'única restricció a la democràcia és el poder polític de les classes privilegiades i el sectarisme dels mitjans públics i subvencionats de comunicació. Per descomptat, igual que en totes les democràcies del món, no podem votar sobre tot en tot moment i inventant-nos regles noves cada vegada. Si ho poguéssim fer, no seríem una democràcia seriosa, que segurament és el que alguns pretenen.
En una altra imatge ridícula que acabo de veure, el porter i capità del R. Madrid, un personatge ultra-ric i ultra-famós, amb coneguts problemes amb hisenda això sí (igual que altres futbolistes), plorava desconsoladament perquè el seu equip guanyava un trofeu futbolístic.
Què tenen en comú les dues imatges? La visió de túnel, la ignorància completa de la realitat més enllà de les quatre parets mentals que custodien les neurones d'alguns. Sóc pessimista sobre l'evolució de la intel·ligència humana.