L'eix sòcio-econòmic d'Artur Mas és la consulta

Els darrers dies de l'any el sempre conciliador diari La Vanguardia augurava que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, faria un esforç durant els primers mesos de 2014 per no només fixar la seva atenció en la consulta sobiranista, sinó també en "l'eix sòcio-econòmic". Uns dies després, el president feia un discurs de cap d'any dedicat en un 90% a parlar de la consulta i les seves derivades, amb alguna referència residual a la situació social i econòmica. El que molts no han acabat d'entendre o no volen entendre,és que l'eix sòcio-econòmic per a Artur Mas i el seu partit és la consulta sobiranista. És a dir, el procés de molt difícil sortida en què s'han embarcat té una gran utilitat en el seu objectiu de ser un dels únics governs de l'Europa del sud que no paga un preu polític per les retallades i per la corrupció. Mentre els joves i els indignats es mobilitzen a Itàlia, Grècia, Portugal, Madrid, València i altres indrets, contra les desigualtats, la corrupció i les polítiques d'austeritat, a Catalunya alguns intel·lectuals progressistes celebren que l'únic projecte que il·lusiona a la ciutadania és la independència. I mentrestant el conseller Boi Ruiz i la consellera Irene Rigau poden seguir les seves polítiques de privatització sanitària i de segregació educativa. Artur Mas ha decidit entrar en una campanya electoral permanent monotemàtica, que explota amb l'habilitat pròpia de tot partit nacionalista la intensitat de les preferències d'una part molt important de l'electorat per aquesta qüestió. Igual que fa la dreta espanyola. Les dues dretes estan felices de mantenir un conflicte d'intensitat mitjana, i com més duri, millor. Les cartes que Mas ha enviat als dirigents de la Unió Europea no esperen cap resposta que no sigui en el millor dels casos una educada evasiva. El que sí que esperen és contribuir a aquesta campanya permanent narcotitzant. Artur Mas i CiU estaven acorralats amb la corrupció (la seu embargada, els Pujol enganxats amb les mans a la massa, el cas Palau esquitxant-los de ple) i no tenien altre projecte de govern que no fós retallar (per cert linealment, i sense prendre decisions). El Parlament ha deixat de legislar, el govern ha deixat de governar. La gent s'empobreix, i les solucions només poden venir d'una Europa unida i democràtica, federal (perdó). Però l'autèntic eix sòcio-econòmic de Mas i els seus escolanets és que tot això no es noti, perquè estem vivint uns temps històrics camí d'Ítaca. I en aquesta campanya permanent sectors de l'esquerra a sobre hi posen la mà d'obra barata.