Vergonya a Nou Barris

El íder socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha explicat en un article l'escandalosa decisió del govern de CiU al districte de Nou Barris de limitar la participació popular en els plens de districte. Jo vaig ser regidor vice-president del districte de Nou Barris entre els anys 1991 i 1995, i en algunes ocasions em va tocar presidir el ple del districte en un període en què el gran regidor-president que va ser Juanjo Ferreiro va estar malalt. Algú s'imagina a Juanjo Ferreiro prohibint l'entrada d'algú en un ple de districte? Per a un polític, els plens del districte de Nou Barris no han estat mai un passeig militar. Hi ha un teixit associatiu viu i combatiu (que moltes vegades té raó) en un context social que ja era difícil a l'època olímpica i que encara ho és més avui. Els problemes socials i econòmics no es resolen amb menys participació democràtica, sinó amb més, escoltant a la gent i buscant solucions amb la gent, sempre donant la cara. Jo tinc molts títols i he estudiat molt, en diferents països, però la principal lliçó de democràcia la vaig aprendre amb Juanjo Ferreiro, Pasqual Maragall, Josep M. Palomas i tants altres al districte de Nou Barris als anys 90: la política es fa amb la gent, mirant-los a la cara. Llàstima que l'actual govern municipal de CiU no destaqui per la seva capacitat d'aprenentatge.