Els fenòmens nacionals són fenòmens socials

Els fets nacionals i els fets socials no són dues dimensions separades. Els fets nacionals són socials, afecten a la igualtat de renda i poder, tenen implicacions (no òbvies, i diferents en cada lloc) sobre les possibilitats de crear societats més pròsperes i justes. De vegades els clivatges socials i nacionals coincideixen en la població i de vegades no: en aquest cas poden ser un factor important de divisió en l’esquerra. Identitats i llengües poden ser considerats com a béns col·lectius: un cop existeixen, estan a disposició de tothom per igual, cosa que no vol dir que a tothom els agradin per igual o que tinguin el mateix valor per a tothom. Les identitats i els idiomes compartits van ser utilitzats després de la revolució industrial per facilitar l’educació a gran escala i la vertebració de mercats laborals nacionals que permetien assolir una escala de producció i intercanvi més gran que en el passat, on la identitat compartida era una de les institucions no formals que facilitava l’intercanvi (i per tant el desenvolupament dels mercats) a gran escala. No totes les identitats podien assolir la categoria d’estat, especialment a Europa (però no només), on abunden les nacionalitats minoritàries i les identitats solapades. Donat que la consolidació del projecte europeu és necessària per raons de pau i estabilitat, i per raons de rellevància en un món amb potències emergents, existeix la necessitat de construir un nacionalisme europeu democràtic (que resolgui el « trilema de Rodrik ») que respecti les identitats i els hi dongui un nou valor, i que faciliti la solidaritat i els intercanvis en un gran espai compartit. La coordinació fiscal, institucions comunes (incloent partits europeus de ciutadans, i no només de notables) i un paquet redistributiu i de participació en l’empresa podrien fer aceptables per als treballadors els riscos inherents a un mercat més integrat. No estem aïllats, importa molt com els hi va als nostres veïns, clients, proveïdors i tots aquells amb els qui interactuem. No té cap sentit proposar-se fer illes de prosperitat a Europa ignorant el que passa al voltant. Aquesta és una de les essències del federalisme (que com a concepte remet a una tradició i unes experiències concretes) en un món de sobiranies compartides i solapades.