La pregunta de Bedoya

Ahir a El Pais un dels millors periodistes espanyols, Juan G. Bedoya, es preguntava com pot ser que la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya no hagi demanat perdó pels delictes dels capellans pederastes, com sí que han fet els bisbes a Austràlia, Estats Units i Irlanda entre altres països. No és una mica estrany que a Espanya, un dels països amb més influència de l'església catòlica, on va estar a més col·ludida durant 40 anys amb una dictadura militar, el fenomen de la pederàstia no hagi produït un escàndol equivalent al que ha produit en altres països amb un pes igual o inferior dels capellans catòlics? A Espanya, i a Catalunya (on tampoc del tema no se'n parla gaire, amb això no hi ha fet diferencial), els clergues van tenir un accés més fàcil als infants (hi havia, perdó, hi ha, més escoles de capellans i monges) i l'església vivia (viu?) en un marc institucional que facilitava més la impunitat, que en altres països. Pot ser que tots els que hem conegut capellans pederastes siguem casos aïllats? (Jo no tinc res a denunciar que no s'hagi denunciat; el vicari pederasta de la meva parròquia a mi no em va fer res -més que palpar el meu braç quan em trobava a l'autobús i dir-me que estava fort, però va acabar a la presó pel que va fer a nens menys afortunats de la parròquia). Llàstima que Àngel Ros hagi vingut a dir que renunciava a unes primàries del PSC si hi ha eleccions avançades, perquè estava inclinat a votar-lo, no sense abans preguntar-li en algun debat com es pot ser una persona que participa pel que sembla amb diària periodicitat dels rituals d'aquesta església i que no denuncïi (que jo sàpiga, i per això tenia ganes de preguntar-li, per la meva ignorància) tantes coses pendents de la jerarquia d'aquesta església (una altra pregunta: què en pensa de les declaracions del recentment traspassat bisbe de Milà, que deia que l'Església viu amb 200 anys de retard, i que tenir un estat vaticà és avui un anacronisme?).