En Matías Carnero sí que va a les reunions

El futur de les nostres societats interconnectades cada vegada més es decideix en fòrums on hi participen diverses persones representant-ne altres, com és propi d'un món policèntric on ningú ho pot decidir tot i res no ens és aliè.

És una responsabilitat de tothom intentar estar allà on es prenen les decisions quan es pot, com és una responsabilitat l'exercici del dret de vot en les democràcies subjectes a l'estat de dret. Aquesta responsabilitat, algunes persones l'han entès, i altres no l'han entès.

Matías Carnero, el sindicalista català de la Seat que forma part del Consell de Supervisió de la multinacional Volkswagen, amb seu a Alemanya, ho ha entès perfectament. Com va explicar Carnero en diàleg amb Eva Granados en l'acte que reprodueix aquest vídeo, en virtut del sistema de co-gestió alemany que estableix la legislació, el Consell de Supervisió està per sobre dels consells d'administració de les empreses filials, i s'hi prenen decisions cabdals sobre les inversions i operacions de l'empresa. Per exemple, s'hi decideix quin model de cotxe es fabrica a cada país, o a on es desenvoluparan projectes de futur tan importants com el de les bateries per als cotxes elèctrics.

Aquest sindicalista ha aprofitat aquesta gran oportunitat (no per a ell, sinó per a les persones que treballen a la seva empresa, per a l'economia catalana i l'espanyola), i avui és un dels catalans que té un càrrec més important a Europa. Seria inimaginable que Carnero digués que no va a les reunions, o que renuncia al càrrec.

Qui no ha entès que cal anar on es prenen les decisions són els líders independentistes catalans. Ja fa anys que practiquen la política de la cadira buida en organismes tan importants com les reunions de consellers d'economia i hisenda on es discuteixen els fluxes de finançament territorial, entre altres òrgans. Ara el president de la Generalitat ha anunciat que no assitirà a una reunió de presidents autonòmics amb el president del govern espanyol, i no han aclarit si participaran activament en la negociació d'un nou acord de finançament autonòmic.

Aquesta política de la cadira buida és la que ha portat a la Generalitat de Catalunya a l'aïllament i al desprestigi, i al conjunt de la nostra societat a la decadència econòmica i el declivi. Pintem tan poc que perquè algun projecte que surt de Catalunya tingui èxit hem de dissimular que siguem catalans.

En el diàleg de Matías Carnero amb Eva Granados es parla de moltes coses més, com la importància que la democràcia no s'aturi a la porta de l'empresa (perquè la participació sindical és bona per l'equitat, però també per la transparència i l'eficiència), i que la transició ecològica (imprescindible) vagi de la mà amb la transició laboral i social. Perquè d'aquestes coses es parla també al Consell de Supervisió de Volkswagen. Que ningú es pensi que les grans qüestions que defineixen el present i el futur de les nostres societats les podem decidir nosaltres sols, mirant-nos el melic.