Idees "zombie" a Catalunya

L'economista i Premi Nobel Paul Krugman defineix les idees "zombie" com "coses que la gent creu en l'arena política que són demostrablement falses". Per als Estats Units, Krugman posa com a exemple d'idea zombie la creença que baixant els impostos augmentaran els ingressos fiscals, és a dir, la creença en certs sectors del debat polític que estem a la dreta del punt de màxims ingressos de l'anomenada Corba de Laffer. 

Però no només als Estats Units i no només en el terreny de la política econòmica circul·len idees zombie. A Catalunya en segueixen circul·lant almenys dues, que han esdevingut intents desesperats de taules de salvació pel desnortat moviment independentista. Una és la idea del referèndum salvador, que Quim Torra fa poc ha tornat a treure, aparentment sense provocar la riota dels seus (almenys en públic). Si fer un referèndum il·legal ja ha fracassat dues vegades (tres si sumem les eleccions suposadament plebiscitàries), no se sap què hauria de passar perquè ara tingués alguna possibilitat de resultar en quelcom positiu. Un referèndum d'independència segueix essent il·legal, a Espanya i en qualsevol constitució escrita de qualsevol país democràtic desenvolupat. Podria ser legal si es reforma la Constitució, per a la qual cosa es requereix una majoria qualificada democràtica que no hi ha cap possibilitat d'assolir-se. I si ho fos, el referèndum del Brexit, del qual es compleixen 4 anys, ha il·lustrat les enormes limitacions d'un instrument dicotòmic tan barroer per resoldre qüestions complexes. També hem vist com, fa poc, els independentistes han brandat una enquesta on fins a un 75% d'enquestats han dit que un referèndum "per decidir el futur de Catalunya" els semblava una bona forma de resoldre la qüestió catalana. És clar que en aquesta formulació, fins i tot jo podria estar-hi d'acord, perquè almenys no estic en contra de respectar l'ordre legal vigent, on efectivament es reconeix que la Constitució i l'Estatut han de ser ratificats en referèndum.

L'altra idea zombie, que ha tornat a sortir de la tomba en la pandèmia, és la idea que Espanya és un estat unitari i centralista. Que Catalunya tingui les competències de la sanitat, l'educació, les presons, la policia, la política lingüística i cultural, etc. no afecta per res, sembla, aquesta idea zombie. Tampoc no afecta que el govern català pugui fer i desfer amb una televisió pública, o que el Parlament de Catalunya pugui si vol (que no vol) canviar la seva pròpia llei electoral. Podem discutir si Espanya és més o menys federal. No ajuda que la Constitució no defineixi Espanya com a tal, malgrat que té molts trets federals, i molts punts de la Constitució copiats de la Constitució federal alemanya. En qualsevol cas, Espanya està lluny de ser una federació ideal, com ho estan moltes federacions (la dels Estats Units, sense anar més lluny). Però que Espanya estigui lluny de ser una federació perfecta, no la converteix, a l'any 2020, amb 17 Comunitats Autònomes i bona part de la sobirania cedida al nivell europeu, en un estat centralista i unitari. L'estat d'alarma, acotat en el temps (i ja finalitzat), ha centralitzat el control de la mobilitat, necessari (i exitós) donat el brutal impacte de la pandèmia a Espanya. Durant l'estat de l'alarma, la Generalitat de Catalunya ha seguit tenint el control de la gestió d'hospitals, residències de gent gran, escoles, etc., fins i tot el poder de decidir si l'exèrcit espanyol podía ajudar a construir hospitals o no. Però quan la realitat de les coses és com és, convé seguir distraient el personal amb idees zombie.