Una proposta constructiva i oberta

(Aquest text és la versió catalana i una mica ampliada de l'article publicat a Crónica Global en castellà el dia 29 d'Abril)

En el debat de pressupostos al Parlament de Catalunya, els principals dirigents del govern català van reconèixer l'important paper del PSC en aquesta crisi a l'ésser un partit que participa en el govern d'Espanya, que és qui té la clau de la relació amb les institucions europees. Per descomptat, es van quedar curts: el PSC no només està al govern espanyol (i a més en el ministeri més important del moment), sinó que està directament representat en la Comissió Europea; està present en un dels grups principals de Parlament Europeu; està present en bastants dels principals governs municipals i organitzacions supramunicipals de Catalunya; i té experiència de govern a la Generalitat, a part d'aspirar legítimament i amb reforçades possibilitats, a tornar a el govern català de la mà de Miquel Iceta. El socialisme català té la responsabilitat de contribuir amb força als necessaris acords i aliances sense els quals no serà possible una sortida justa de l'actual crisi del COVID-19.
Per això, el PSC va presentar el divendres 24 d'abril un document obert de propostes per a un pacte de reconstrucció econòmica i social a Catalunya. I el dilluns 27 d'abril va anunciar la creació d'un equip impulsor i negociador del pacte. La proposta (fàcilment accessible a les xarxes socials, els mitjans de comunicació i la web de PSC) conté sis línies estratègiques, i 10 propostes concretes que en bona mesura s'empaqueten i amplien les 44 que es van fer ja a principis d'abril. Aquestes propostes s'han d'entendre com un primer paquet d'idees, obert a qui vulgui dialogar i ens faci arribar les seves. Aquest pacte català ha de ser complementari dels acords necessaris als quals s'ha d'arribar a nivell europeu, espanyol i local (com per exemple el que ja està promovent, més avançat que altres nivells de govern, l'Ajuntament de Barcelona)

Aquestes línies estratègiques i propostes concretes estan basades en els següents tres principis:

-Reforçar UN SECTOR PÚBLIC COOPERATIU. L'actual crisi sanitària i l'econòmica que es deriva d'ella (igual que passa amb el canvi climàtic) no té fronteres territorials ni de grup. No ens està atacant cap grup humà, sinó un virus. Per combatre la crisi calen acords polítics i lleialtat, entre diferents forces polítiques i nivells de govern. La democràcia multi-nivell està aquí per quedar-se. Governs de capacitat reforçada són imprescindibles a tots els nivells, i han de col·laborar entre ells. Sense aquestes aliances, aquesta capacitat reforçada i aquesta lleialtat, no es podran mobilitzar, perquè arribin a les persones que ho necessiten, els recursos financers i fiscals que seran necessaris.

-Sortir DE LA CRISI SOBRE BASES NOVES. No hem de limitar-nos a sortir de la crisi i tornar al que hi havia abans. Si ho fem, tornaran noves crisis. No podem tornar al mateix, a una economia i una societat que no prestin suficient atenció a la pobresa i les desigualtats (d'ingrés, d'habitatge, de gènere), a la desinversió en la sanitat pública, als reptes que ens planteja l'emergència climàtica. Hem de sortir de la crisi sobre bases noves, econòmiques, industrials, socials i educatives. Hem de combatre de veritat la segregació educativa i sumar-nos al pacte verd i digital europeu amb força i lleialtat. No podem, ni en l'economia global ni a Catalunya, perdre de nou l'oportunitat de sortir d'una crisi construint unes noves bases per al futur. Els pactes han d'oferir seguretat i esperança a les persones, especialment les més vulnerables.

-CONCERTACIÓ SOCIAL. Sortirem de la crisi sobre la base de la concertació social i la col·laboració public-privada. El sector públic, el sector privat, l'economia social, han de col·laborar, com ja ho estan fent, per mobilitzar tots els recursos, en concertació amb els sindicats; per coordinar la sortida del confinament; perquè ningú quedi enrere en la sortida de la crisi; i per aprofitar per al bé comú el millor que cadascú pugui aportar. Els sectors empresarials que han reclamat un capitalisme reformat tenen una gran oportunitat per demostrar la seva sinceritat: necessitem projectes empresarials sòlids que generin ocupació de qualitat i contribueixin a una societat millor. 

Catalunya no va estar sola al desaprofitament de la sortida de l'anterior crisi econòmica. Però sens dubte amb l'explosió desestabilitzadora del nacional-populisme processista, va realitzar una contribució notable a les maniobres de distracció que van impedir construir les bases d'una societat més pròspera i justa, integrada a Europa i jugant-hi un paper positiu al costat de la resta de la Espanya democràtica. Es va aconseguir sortir de la crisi, però no vam posar els fonaments d'una economia i una societat més justes i sostenibles. No ens podem permetre que torni a passar el mateix. Abans de la crisi del COVID-19 l'economia catalana ja donava símptomes de debilitat relativa, que s'aguditzaven en els moments àlgids de la desestabilització processista. De l'actual crisi no en podem sortir com de l'anterior. Si no construïm les bases d'una societat més justa, sostenible (i aquí, millor integrada a Espanya i Europa), les crisis sanitàries, ecològiques i financeres se succeiran sense pietat. Aquest és el sentit últim de la proposta, de la mà estesa, del PSC.

Alguns poden pensar que és ingenu fer propostes d'acord a un govern que ha fet de l'enfrontament i la divisió el seu senyal d'identitat. Però si l'acord avança en altres nivells (no només en l'espanyol), i si personalitats diverses com José Montilla, Andreu Mas-Colell i Carles Campuzano ho segueixen demanant, la lògica de l'acord, i no la de la propaganda i l'enfrontament, pot ser que prevalgui. I si no ho fa, la societat prendrà bona nota de qui ha estat promovent en tot moment el diàleg i l'acord, i qui no, en un moment en què les prioritats haurien d'estar molt clares per a tothom.