La factoria de l'odi i la conjura contra Catalunya

Una suggerència a Twitter em va posar sobre la pista de la sèrie en sis capítols "La conjura contra America" ("The Plot aganist America") emesa a HBO just quan havia aconseguit tenir accés a aquesta plataforma. La sèrie està basada en la novel·la del mateix nom de Phillip Roth. Es tracta d'una ucronia on a l'any 1940, en comptes de guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units Franklin D. Roosevelt (el president demòcrata del New Deal), les guanya el candidat amb simpaties nazis Charles A. Lindbergh, contra pronòstic. Alguns han volgut veure en la novel·la una predicció del que passaria uns anys després amb la victòria de Trump. La història està narrada des del punt de vista d'un nen d'una familia jueva de New Jersey, de les seves pors i la seva indefensió. El llibre en anglès me l'havia recomanat feia molts anys el meu amic anglès Paul Levine, i el vaig comprar en el seu moment, però no l'havia arribat a llegir mai. Ara l'he recuperat, i estic llegint el llibre i veient la sèrie al mateix temps. El nen que narra la història al llibre es diu Phillip Roth, el mateix nom de l’autor de la novel·la. A la peli en 6 capítols (n’he vist 4) de HBO el nen es diu Phillip Levin.
Ens interpel·la aquesta història, com pretenia la suggerència de Twitter? L’estratègia dels seguidors de Lindbergh per amedrentar els jueus i altres discrepants a la peli ha de ser gradual, que no es notin canvis d’un dia per l’altre, perquè al cap i a la fi quan guanya Lindbergh als Estats Units encara hi ha en funcionament totes les institucions, formals i informals, de l'Estat de Dret. En aquesta estratègia gradual es crucial cooptar persones que un esperaria que discrepessin, com el rabí de la peli que demana el vot per Lindbergh. A Catalunya també, d'un dia per l'altre no notem canvis. Però si fa uns anys ens haguessin dit que a Catalunya hi hauria el nivell d’odi i que correrien eslògans tan repugnants com “Espanya ens mata”, no ens ho haguéssim cregut. En canvi, això està passant aquí i ara, i correm el risc de veure-ho com quelcom normal. És possible que l'estratègia gradual hagi experimentat una acceleració en les darreres setmanes, i d'aquí la reacció preocupada de persones habitualment ponderades com Raimon Obiols i Lluís Bassets.
A "The Plot Aganist America", quan a un jueu se'l sent parlar en un context on per entendre'ns hi ha més gent, a l'època hipotètica de Lindbergh, se sentia el comentari"Lowdmouth Jews" (jueus bocamolls). A Catalunya membres del PSC, o dels Comuns, o senzillament gent que forma part d’algun col·lectiu que no combrega amb la veritat revelada, rep un tractament semblant. No dic que rebin el tractament dels jueus a Europa, dic que reben el tractament que reben els jueus als Estats Units en una hipotètica presidència de Lindbergh en l'obra de ficció que estic comentant, almenys al principi de la mateixa. No és estrany rebre comentaris a Twitter desqualificant-nos només perquè som del PSC (o d’altres col·lectius), sense entrar a discutir arguments. Té un nom menysprear algú senzillament perquè forma part d’un col·lectiu? Prejudici? Estereoptip? És quelcom pitjor, no?
Això haig de dir que passa no només per part de fanàtics independentistes sinó també per part de fanàtics nacionalistes espanyols, com aquell exdirigent polític que va dir (en el cas concret del PSC) que érem un partit de “traidores, lameculos paniagudos mezclados con ladrones pijos”. No “un partit on hi havia” sino “un partit de”.
Fins al capítol 4 de “The Plot Against America” (encara no he vist els dos darrers) encara no ha "passat res", se suposa que als USA les institucions són fortes i allà no hi pot passar el que passava a Europa al mateix temps. No ha passat res, excepte que s’ha institucionalitzat el menyspreu als qui pensen diferent, i que hi ha fanàtics que se senten prou emparats com per dir “Loudmouth Jew” sense cap remordiment.
Encara no he vist els capítols 5 i 6, però crec que a Catalunya no estem massa lluny del que passa fins al capítol 4 de “The Plot Against America”.
El que passa a Catalunya no es pot comparar amb el nazisme. Ningú té dret a comparar res amb el nazisme. En una classe amb estudiants majoritàriament nordamericans, em vaig guanyar un aplaudiment quan vaig dir això, després que una alumna expliqués que algú li havia dit que la persecució “dels catalans” a la Guerra Civil espanyola s’assemblava a la persecució nazi dels jueus.
Aquí també comença a haver-hi persones que no només odien, sinó que presumeixen del seu odi, se senten amparades per certs líders polítics, i són aplaudides a Twitter. A part d’això, encara no ha passat res. Com fins al capítol 4 de la sèrie de 6 capítols de HBO “The Plot Against America”.