De l'Estat federal al Planeta federal

A "Star Trek" i "La Guerra de les Galàxies", l'Univers està poblat per diferents espècies intel·ligents, que ocupen planetes, naus i estacions espacials de tot tipus. El dilema al qual s'enfronten és molt senzill: o els diferents col·lectius que ocupen l'univers s'enfronten entre ells, o cooperen en federacions de planetes. No es poden ignorar entre ells com alguns voldrien, perquè són interdependents: o s'enfronten, o cooperen.

En molts cercles, en el col·lectiu humà realment existent, encara es defineix el federalisme en referència a dos nivells de govern, el govern central "nacional" i els nivells sub-centrals, perquè és en la relació entre aquests dos nivells on s'ha desenvolupat històricament un cos constitucional i una doctrina explícitament federal, i perquè la unitat políticament dominant en els darrers 500 anys ha estat l'estat-nació. Però l'existència de problemes globals cada vegada més punyents ens obliga a anar molt més enllà.
El Manifest de Ventotene al final de la segona guerra mundial ja va posar sobre la taula la necessitat d'avançar també cap un tercer nivell, l'europeu i hi havia hagut intents precedents de construir federacions de països a la mateixa Europa, a tot el continent americà, a Àfrica i a Àsia. No tots els intents han estat reexits, però amb passos endavant i enrera, la humanitat ha anat avançant a poc a poc cap a majors nivells d'integració. El federalisme, igual que en les fantasies galàctiques, consisteix a convertir la inter-relació en integració harmònica i cooperativa.
Antics dirigents polítics com Gordon Brown i economistes com el professor de la London School of Economics Maitreesh Ghatak han proposat activar instàncies i iniciatives més poderoses de govern mundial amb ocasió de l'actual pandèmia.
Ja estem en una democràcia multinivell, on diferents governs (més de dos) tenen diferents competències de vegades exclusives (i respecte a aquestes, sovint es relacionen directament amb la ciutadania), i algunes les comparteixen i estan obligats a col·laborar entre ells al respecte.
Acceptem la realitat, almenys quan aquesta està legitimada per marcs legals democràtics homologats internacionalment, i deixem de perdre el temps esmerçant recursos intentant eliminar algun nivell de govern que no s'adiu amb els nostres prejudicis. Serà més útil treballar per la reforma i millora constant de la nostra realitat modular. Per exemple, a Espanya, és poc probable que Vox aconsegueixi com voldria eliminar les autonomies, i és poc probable que l'independentisme català o basc aconsegueixi eliminar el nivell espanyol. Potser que deixem de perdre el temps, almenys en el curt termini, i deixem les utopies més basades en el dogma que en la raó per als horitzons personals de cadascú.
El federalisme no pot aturar per si sol el nacional-populisme, però sense contrapesos federals avui Trump, Bolsonaro, Modi o a un nivell de significància molt menor, Puigdemont i Torra, ho tindrien tot molt més fàcil.
Una inèrcia d'dentitats nacionals i mercats mediàtics nacionals, i indústries i professions senceres que viuen d'ells, ens impedeixen veure la realitat cada vegada més rellevant d'aquest món multipolar i multi-govern.
En la crisi del COVID-19 estem veient com totes les instàncies públiques, des de l'Organització Mundial de la Salut fins als ajuntaments, estan enfeinades buscant solucions, en alguns casos col·laborant, altres en conflicte. Aquesta és la realitat del món d'avui, i aquesta és la realitat de la qual hem d'aprendre i reformar.
El federalisme del segle XXI no fa referència a dos nivells de govern, fa referència als múltiples nivells de govern ja existents, des del marc global fins als municipis, els districtes i les llars, que governen la nostra realitat col·lectiva.