Catalunya contra la Unió Europea? No en el nostre nom!

Les cròniques periodístiques expliquen que l'ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va carregar contra Espanya i contra la Unió Europea en la seva intervenció davant un grup d'alcaldes catalans a Brussel·les. Aquest personatge va expressar la seva frustració perquè no ha trobat cap suport de les institucions europees (ni la Comissió, ni el Consell, ni el Parlament, ni cap família política que no sigui euro-fòbica o extremista). Fins i tot es va atrevir a apel·lar als "principis fundacionals" de la Unió per reclamar el suport europeu, que ni arriba ni se l'espera. Però el principi fundacional fonamental de la Unió Europea és deixar enrera els nacionalismes que tant de mal ens han fet al llarg de la història, i cooperar lleialment per assolir objectius comuns, i fer-ho en un marc de respecte per la legalitat democràtica. És a dir, just el contrari del que fa Puigdemont. En aquesta estranya aliança que constituteix l'independentisme català, entre elements carlins, elements d'extrema esquerra eurofòbica i economistes dels barris acomodats de Barcelona, va destacar també un comentari de l'ex-consellera Clara Ponsatí, doctora en economia per la Universitat de Minnesota, que es va estranyar que ara, a diferència del que succeïa al franquisme, algú que s'enfronta a la legalitat de l'Estat espanyol, no trobi solidaritat quan arriba a Perpinyà. Exactament això és el que no han entès molts independentistes catalans, especialment aquells que van passar directament des dels barris benestants de Barcelona fins als doctorats d'Economia de determinades universitats d'Estats Units, sense passar abans per altres països de l'Europa de la qual forma part Espanya (i sense passar tampoc pels barris de la perifèria de Barcelona). Avui a Perpinyà, a Madrid, a Badajoz, a Lisboa i a Barcelona tots compartim la mateixa legalitat democràtica europea. Els mateixos drets que amparen a aquestes persones per traslladar-se lliurement per la geografia europea són els que ens amparen a la resta de ciutadans per defensar-nos en tot el territori de la Unió de l'arbitrarietat, no només de l'arbitrarietat de les decisions judicials que es poden recórrer a instàncies superiors fins arribar a les europees, sinó també les arbitrarietats de personatges polítics que es creuen per sobre del bé i del mal. Per cert, estaria bé que el zèl que mostren alguns nacionalistes catalans (incloent alguns clubs esportius i alguns personatges multimilionaris del món de l'esport) reclamant justícia, l'extenguessin també a casos relacionats amb el frau fiscal, com els que han afectat i afecten a polítics nacionalistes, o personalitats de l'esport a Catalunya o a Bavària, o de la premsa rosa relacionada. Els líders independentistes no entenen la qüestió europea, i per això van acumulant frustracions en el seu viatge cap al no-res. La cultura i la llengua catalanes només sobreviuran en un context d'una Europa forta i unida. La nostra economia només recuperarà part de la brillantor que tenia abans d'aquesta funesta tardor econòmica quan recuperem aliats europeus de veritat, i no els aliats frikies de Puigdemont i els ex-consellers que l'acompanyen. Sisplau, deixin d'enfrontar-se a Europa en el nostre nom.