Tornarem a no fer cas a Obiols?

Raimon Obiols té l'honor d'haver-se enfrontat a Jordi Pujol repetidament. Una minoria de catalans portem amb orgull la medalla d'haver-lo recolzat quan la majoria absoluta de catalans creia obvi que qui defensava millor Catalunya era el defraudador fiscal confès i probable patriarca d'una família corrupta, Sr. Jordi Pujol i Soley. En aquells anys de plom, de 1984 a 1992, la gent se n'enreia de tu si votaves o recolzaves a Raimon Obiols, més o menys com ha passat els darrers anys amb els federalistes. La majoria política a Catalunya no va escoltar la veu d'un home reflexiu, honest, assenyat, culte, catalanista i d'esquerres. Va preferir Jordi Pujol. Alguns anys més tard, un col·lectiu important de dirigents socialistes no va tornar a escoltar Raimon Obiols, i va preferir abandonar el PSC per fer costat a l'aventura secessionista liderada pels hereus de Jordi Pujol. Es van fer unes reunions a les quals tinc l'honor de no haver estat convidat, on els suposats sectors "més catalanistes" del PSC devien competir per veure qui la deia més grossa. Aquelles reunions amb un rerafons ètnic no devien convèncer al Raimon, igual que no el van convèncer els esforços abnegats i patètics de Toni Comín (d'alguns dels quals sí que vaig ser testimoni directe) que ja es veia portant el trofeu als peus d'Oriol Junqueras, el conseller d'economia de l'estampida empresarial. L'Obiols no els va fer cas, i molts dels que el volien arrossegar (encara no en Comín), ara treuen el nas a les darreres files dels actes de Federalistes d'Esquerres o intenten desmarcar-se de la DUI a darrera hora. En Raimon acaba de publicar probablement el millor text que s'ha escrit en molts anys demanant seny. Li farem cas d'una vegada?