Es presentarà Puigdemont a la propera cimera de líders europeus?

D'acord amb la lògica del procés independentista català, crec que Puigdemont hauria de presentar-se a la propera cimera de caps d'estat i primers ministres europeus. D'aquesta manera, no caldria que l'eurodiputat Terricabras fés la seva vaga de fam ni tampoc que Artur Mas convoqués una vaga general. D'acord amb la lògica processista, Europa quedarà impressionada per la gran participació popular al "referèndum" del dia 1 d'Octubre, i no els quedarà més remei que reconèixer la independència de Catalunya i acceptar-la sense més dilació ni tràmit com a membre de ple dret. La independència quedarà "proclamada" per procedir immediatament a una desconnexió d'Espanya en 48 hores mantenint això sí la connexió amb Europa (si la CUP ho autoritza). Plis, plas. No descarto que fins i tot el nostre president de la Generalitat hagi somniat l'escena: arriba a l'edifici de la Unió Europea a Brussel·les on es fan la majoria d'aquestes reunions i diu: "sóc el president de Catalunya i vinc a la cimera de líders europeus". El porter repassa la llista de convocats i no el troba. Respectuosament, li respon: "permeti'm un moment que faré una consulta". S'endinsa a l'edifici i cerca un funcionari de rang més elevat, al qual li explica la situació que s'està produïnt. Aquest funcionari de rang més elevat lliga caps, truca al polític responsable i després d'una breu conversa, li diu al porter que l'acompanyi a on es troba el senyor Puigdemont. El servidor públic, suposem de nom Sr. Van Penkaant, també molt amablement s'adreça al Sr. Puigdemont i li comunica el següent: "li agraïm molt la seva visita i el seu interès, i si em permet li lliuro aquesta còpia impresa dels Tractats de la Unió. Tingui la gentilesa de llegir-se'ls tranquil·lament i si vol en parlem un altre dia per resoldre-li els dubtes que pugui tenir. Resumidament, el que diuen és que això que vostè vol fer, asseure's a la taula de líders, és un desig molt respectable per al líder d'una nació mil·lenària com la seva, però està sotmès a un procediment un xic estricte. Primer hauria d'aconseguir per mitjans legals un canvi en el marc constitucional de l'Estat membre de la UE al qual pertany la seva nació mil·lenària, per aconseguir que es pugui exercir el dret a l'autodeterminació d'una part d'aquest estat. No és fàcil, perquè aquest dret només el tenen les constitucions escrites d'Uzbekistan, Etiòpia, Saint Kitts & Nevis i Liechstenstein. Però tinc entès que la Constitució espanyola es pot reformar en tots els seus aspectes, això sí, requerint una majoria qualificada en dos períodes legislatius consecutius i un referèndum de ratificació. Si ho aconsegueix i a resultes d'això organitza un referèndum legal i acordat amb unes condicions acceptades per totes les parts, que compleixi també les condicions de la Comissió de Venècia, i si l'opció secessionista guanya aquest referèndum amb una participació i una majoria suficients, aleshores haurà de demanar el reconeixement per part de les Nacions Unides. Un cop obtingut aquest, pot demanar l'adhesió com a nou estat-membre de la Unió Europea. En aquest cas, el rebrà el Sr. Michel Barnier, que ara està una mica enfeinat negociant el Brexit, però que segur que tindrà temps per vostè quan hagi despatxat la negociació amb els britànics. Si vol el vaig avisant: quant de temps creu que trigarà a complimentar tots els passos anteriors? Ah, per cert, un cop finalitzi la negociació amb el senyor Barnier, si aquesta és exitosa, haurà de ser ratificada per unanimitat dels 28 estats membres de la Unió, o els que hi hagi en aquell moment..." No sé en el somni de Puigdemont, però crec que en la realitat això és el que passaria si s'apliqués la lògica processista i el nostre president fós coherent amb ella. No sé però si arribarà a passar. En el processisme estan representades persones de nivells intel·lectuals molt diversos, en un ventall que va diguem que des de Joan Josep Nuet fins a Andreu Mas-Colell. Potser els procediments comunitaris són massa sofisticats per al nivell mitjà, però els més savis entre els processistes potser haurien d'explicar-li d'una vegada la veritat al seu líder.