lunes, 14 de agosto de 2017
D'aquí un mes i mig, Catalunya desconnectarà d'Espanya però no de la Unió Europea... oi que sí?
Una pregunta habitual a Catalunya és "què creus que passarà?". Una altra és "com acabarà tot plegat?" La segona jo l'acostumo a respondre dient que "tot plegat" no acabarà, sinó que evolucionarà, com tots els fenòmens de l'univers. Respecte a la primera pregunta, la meva resposta acostuma a ser que el més important no és el que passarà, sinó el que ha passat ja, i el que decideixi fer cadascú passi el que passi, d'acord amb els valors ètics i la informació a l'abast de cadascú. És clar que una cosa és informació (almenys és més que dades), però una altra és coneixement i una altra és saviesa. De totes maneres, acceptem per un moment el repte: què passarà? Bé, de fet no hi ha tanta incertesa, almenys en el curt termini, posem fins al 2 d'Octubre. Sabem força bé què passarà: hi haurà com cada setembre una pujada de decibelis de la propaganda nacionalista, hi haurà un tercer intent de simulacre de referèndum (després del 9-N i de les "plebiscitàries"), seguirà o s'accentuarà la divisió de Catalunya,... i per altra banda molt probablement tot seguirà igual. Malauradament per a molts independentistes, la pregunta que hi ha en el títol d'aquest post té una resposta negativa. Això ho sap qualsevol persona mínimament informada a Catalunya (no diguem algú que hagi passat a l'estadi de tenir coneixements), sigui independentista o no. Però els líders independentistes mantenen el discurs oficial, i per tant intenten convèncer a una majoria de la seva parròquia, de la imminència de la independència, en forma de "desconnexió en 48h" després d'un resultat afirmatiu en el "referèndum", independentment del nivell de participació, del marc legal que haurà envoltat aquest nou simulacre de referèndum, de la seva manca de reconeixement internacional, de la manca absoluta de garanties, i de l'altíssima probabilitat que aquesta vegada ni tant sols es faci amb la mateixa facilitat que els dos anteriors simulacres. Però suposem que es fés: llavors què? La versió oficial de Junts pel Sï (que no de la CUP, que és eurofòbica) és que es declararà o es "proclamarà" la independència i plis plas, desconnectarem d'Espanya sense desconnectar de la Unió Europea. Aquest prodigi de microcirurgia jurídico-institucional es faria prescindint del fet, entre altres, que Espanya és un estat-membre de la Unió Europea, de fet un dels més grans entre aquests. Oi que això no passarà? Doncs per què gastar tantes energies i euros en una campanya propagandística que diu que sí a això que no passarà? En realitat els dirigents independentistes, ja que molts tenen informació i alguns tenen coeixements (fins i tot assoleix algun la saviesa), creuen que la propaganda continuada i massiva servirà algun dia per tenir una majoria àmplia de vots independentistes, o servirà per crear un conflicte d'ordre públic a Catalunya (encara que això el Sr. Esteve no ho té clar) que serveixi perquè algun dia el miracle de la desconnexió selectiva sigui possible. Qualsevol que segueixi la (no) desconnexió que ha seguit al referèndum (legal i victoriós) del Brexit, sap que les coses són molt diferents i molt més complexes. I per tant fins que no s'abandoni l'estratègia actual en realitat el que se seguirà aconseguint serà la divisió de la societat, la decadència de l'autogovern, l'aïllament internacional, el protagonisme de forces polítiques que flirtegen amb la violència de més o menys baixa intensitat, i la pèrdua d'oportunitats d'acció col·lectiva en una societat canviant que no ens esperarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario